Així, si mireu atentament la fotografia aèria de la ciutat al final del text, on es veu el barri gòtic, la ribera i el raval, podreu, amb una mica de bon ull, llegir les línies d’aquella Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
L’heu vista?… Fins i tot, a part de la pròpia muralla, parcialment vista encara avui a la Plaça de la Catedral, Via Laietana, carrer de la Palla, etc., es poden llegir els traçats del Cardo i Decumanus màxims de la ciutat. Aquells eixos/carrers que vertebraven les ciutats de nova planta, recordeu? (missatge 13). Fixeu-vos ara bé en la imatge de l’esquerra i veureu com efectivament es podia veure tot plegat en el traçat actual… Genial, oi?
La Barcelona medieval
A mitjans del segle XIII les muralles romanes de la ciutat de Barcelona havien quedat encerclades per viles noves en expansió. En època de Jaume I, es dóna l’ordre d’aixecar un nou cinyell de muralles per distingir la ciutat interior de l’exterior i, proveint d’un nou conjunt defensiu a la ciutat.
El nou perímetre murat va dotar Barcelona d’una extensió de 131 hectàrees. S’entenia, el clos murat per les Rambles, la Ronda de Sant Pere, Arc de Triomf, el Passeig Lluís Companys i el Parc de la Ciutadella. Podreu veure novament un muntatge fotogràfic amb la imatge sense retocar a l’esquerra i, a la dreta, novament en vermell la ciutat romana i en blau aquest nou clos murat de temps de Jaume I el Conqueridor.
La nova muralla del Raval
Arribats al segle XIV Barcelona continua creixent dins un context d’eclosió comercial i expansió de la Corona Catalano-Aragonesa.
En temps de Pere el Cerimoniós veurem una nova ampliació per la banda de Rambles encerclant ja el barri del Raval. Cal dir, però, que degut a un seguit de crisis polítiques, econòmiques i demogràfiques el Raval va quedar pràcticament desocupat durant els segles següents.
Les obres d’aquesta nova muralla s’iniciaren seguint la línia que assenyalaven les torres de Canaletes, és a dir, al llarg del carrer Pelai fins al fons de la Plaça Universitat. Així s’arriba fins a l’extrem del carrer Tallers, on formava un sortit agut en el 1359 i, on s’obria el Portal d’en Godàs, de la Riera o dels Tallers. Amb aquesta muralla quedaven dins la fortalesa, a part dels carnissers que havien donat nom al carrer de Tallers, els forns de calç i terrissa.
Del pas de ronda de les muralles a les rondes d’avui
La muralla va continuar el pla traçat per l’avui anomenada Ronda de Sant Antoni, fins al Portal de Sant Antoni que s’edificà a l’extrem del carrer que avui porta aquest nom. Aquest era un portal flanquejat per dues torres de planta poligonal (torres de St.Urbà i St.Ivò, acabades en 1377). El portal prengué el nom de Sant Antoni perquè hi havia una capella als seus voltants sota l’advocació d’aquest sant. Durant 5 segles fou la porta triomfal de Barcelona, per la situació en el camí que venia d’Aragó.
La dita muralla segueix el seu traçat de Sant Antoni a Ronda Sant Pau, canviant així de direcció i entroncant-se amb el Paral·lel, constituint el darrer sector de la muralla, fins al mar, fins a Drassanes.
Us heu fixat en el detall que alguns d’aquests carrers s’anomenen rondes? Això ve del fet que era per on hi havia el pas de ronda de les muralles!
Esperem que tot plegat us hagi servit per veure com no només amb l’arqueologia es poden identificar ciutats antigues… Aquest sistema també és molt útil i engrescador. L’ús de la fotografia aèria i la toponímia ens aporten sovint proves fossilitzades del nostre passat.
Fins al proper missatge!!
0 Comentaris