Diari de recerca

Conèixer la posició original de cada peça dins del jaciment és una informació que no podem obviar.

Com podem recordar quina era la seva posició?

Saber si els ossos d’un esquelet els trobem en una posició articulada, si la distribució és a l’atzar, o bé si la seva posició és deguda, per exemple, a què varen ser transportats per l’aigua en el moment de la mort de l’animal, són dades importants per tal de comprendre com es va originar un jaciment.

Per aquest motiu, els paleontòlegs quan anem al camp realitzem planells dels jaciments

Històricament, aquests planells es realitzaven creant quadrícules i mesurant les distancies que s’establien entre els elements fòssils, les diferents quadrícules i a més totes les dades de caràcter geològic, com ara els estrats. Amb el pas dels temps, els paleontòlegs hem anat incorporant eines com per exemple l’estació total topogràfica. Aquesta eina és habitualment utilitzada pels topògrafs per conèixer les diferències de nivell o bé realitzar planells de qualsevol terreny, ja sigui per fer-hi una carretera o un edifici.

Avui en dia les estacions topogràfiques més modernes usen tecnologia làser

Gràcies al seu ús, es pot orientar un jaciment en l’espai. Qualsevol objecte pot ser coordenat i conèixer la seva posició en els tres eixos de l’espai. A més, l’estació total guarda tota aquesta informació en fitxers digitals que després es poden importar a l’ordinador. Gràcies a aquestes eines, els paleontòlegs tenim fitxers digitals que podem obrir amb programes tipus CAD (de Disseny Assistit per Computadora, en les seves sigles en angles), i reconstruir en tres dimensions un jaciment.

Un bon exemple és el jaciment de titanosaures de Coll de Nargó (a la Seu d’Urgell)

En aquesta localitat s’han preservat una gran quantitat de postes de dinosaures, datades de finals del Cretaci. En l’actualitat sabem que aquestes postes varen ser creades per un grup de dinosaures anomenats titanosaures. Es tractava d’animals de coll i cua llarga que varen viure a molts indrets del món.

Les postes de Coll de Nargó són una de les més representatives d’aquest grup de dinosaures de tot el món

L’excavació de les postes no és ni de bon tros senzilla. Els ous estan inclosos en una matriu molt dura i la seva extracció requereix eines com martells percutors, radials i fins i tot en algun moment de retroexcavadores. Els ous es troben molt pròxims entre ells i es fa difícil treballar sense malmetre’n cap i a més, cal considerar que la meteorització ha anat malmetent algun dels fòssils provocant que en alguns casos els ous no estiguin preservats completament.

Davant d’aquest panorama, ens vam trobar amb un important dilema

Si anàvem extraient els ous, com podíem saber quina era la seva disposició espacial original? Com estaven col·locats? I el més important, el patró de distribució dels ous seria sempre el mateix en totes les postes o bé canviaria en cada posta?

La resposta ens la va donar l’ús de l’estació total topogràfica

La seva utilització ens va permetre coordenar cadascun dels ous amb una gran precisió, i concretar on eren cada un d’ells. Per aquest motiu, vàrem agafar centenars de punts de cada ou per digitalitzar la seva forma i alhora saber la seva distribució a l’espai.

El resultat va ser sorprenent

Les postes de dinosaure de Coll de Nargó mostren sempre el mateix patró. Una zona amb una major concentració d’ous, amb tres nivells, seguit d’una zona més allargada on els ous es disposaven aleatòriament. El dinosaure havia creat un clot i allà havia dipositat els ous. Fins a uns 25-27 ous, sempre amb el mateix patró.

Josep Fortuny