Diari de recerca

13. Treballar a les palpentes

28 maig 2008 | Diari de recerca

Una de les raons que les zones polars siguin tan fredes és justament perquè a l’Hivern, el sol gairebé no surt.

Quan la Cèlia Marrasé va tornar a casa, la Raquel Rodríguez i la Montse Coll van arribar a l’Amundsen per treballar durant el torn més fosc de l’any. La Raquel ho explicava així:

“…no acabo de determinar muy bien cuando termina el día y comienza la noche. De hecho hoy es el día más corto y la noche más larga. Sobre las doce del medio día hemos salido a cubierta a hacer unas fotos, había un poco de claridad. Podías observar el barco en medio del mar helado. Es todo blanco a nuestro alrededor. Solo al fondo se ven unas luces, es el “aeropuerto” de Sachs Harbour, a donde llegamos con una avioneta (las llaman twin-otter) y cogimos un helicóptero que nos dejó en la cubierta del barco. Al partir de Inuvik con la avioneta también había claridad, era como una puesta de sol muy larga, con el cielo azul y rosa, se podía observar todo el mar congelado, con pequeños ríos de agua que todavía sobreviven. Y cada vez te ibas adentrando más en la oscuridad, pero una oscuridad blanca, supongo que sería por el reflejo de las luces en las nubes.”

Un oceà sense Sol

Una de les raons que les zones polars siguin tan fredes és justament perquè a l’hivern, el sol gairebé no surt. La segona raó és que, degut que la Terra és una esfera, els raigs solars arriben a la superfície de forma obliqua en aquestes zones i una bona part són reflectits per l’atmosfera. En canvi, als tròpics els raigs arriben perpendicularment i la proporció reflectida és molt menor. De manera que si les zones polars són fredes és perquè la Terra és rodona i perquè l’eix de gir està lleugerament inclinat respecte a l’òrbita al voltant del sol.

Aquesta foscor va fer que la Raquel i la Montse haguessin de mostrejar gairebé a les palpentes, envoltades de la llum misteriosa que podeu veure en aquesta fotografia (la Raquel és la de la dreta, mirant a la càmera).

La Raquel ha vingut a estudiar una alga unicel·lular que es diu Micromonas i que és capaç de créixer a sota el gel en ple hivern. De fet, només creix a baixes temperatures i amb intensitats de llum molt baixes. Per això, entre gener i abril, és el principal component del fitoplàncton. Això ho vam descobrir en una campanya anterior feta al 2004. Aquesta vegada la Raquel ha dissenyat uns experiments per determinar qui es menja les Micromonas. Encara que sembli mentida, hi ha una cadena tròfica funcionant en ple hivern!

Fins al proper missatge,

Carles Pedrós Alió

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *