La ficció genera metàfores sobre com cal controlar el poder que sorgeix del coneixement. Però científics com Jaume Terrades fan servir els mites al revés, per alertar sobre una societat que no s’escolta prou els seus científics.
La paraula clau dins la ficció és la “ambivalència”, segons assenyala Peter Weingart, professor a la Universitat de Bielefeld (Alemanya). Segons l’ús que se’n faci, el coneixement científic i la tecnologia poden portar al “alliberament” o a la dominació, poden permetre controlar o ser controlats, poden afavorir el benestar de la humanitat o bé la seva destrucció” (1). Aquesta ambivalència obliga a una pregunta clau: quina és la frontera entre un ús raonable i un ús forassenyat de les aplicacions generades per la ciència? La majoria de mites moderns exploren justament això.
Frankenstein i Prometeu
El més potent d’aquests és la creació de vida artificial humana o bé la seva alteració, És la història de Frankenstein i de Prometeu. El personatge grec roba el foc sagrat a Zeus i el dona als homes, de la mateixa manera que el Dr Frankenstein desenvolupa una tecnologia per retornar la vida als morts. Tant Prometeu com Víctor Frankenstein haurien assolit una capacitat que no pertany a les facultats humanes. Haurien creuat una frontera que no haurien d’haver traspassat. En conseqüència, ambdós rebran el seu càstig a conseqüència del seu sacrilegi.
El monstre escapat de Frankenstein pot representar els perills d’una ciència fora de control. El nou món d’Aldous Huxley dibuixa el risc d’una societat d’éssers idèntics que no deixa lloc per a l’individu. Les obres de ficció recorren contínuament a mites, paràboles i metàfores que qüestionen els perills atribuïbles a les possibilitats d’intervenció sorgides de l’avenç del coneixement.
Científics solitaris que treballen en secret
Per exemple, seguint amb l’anàlisi de 222 pel·lícules realitzada per Peter Weingart i el seu equip de la Universitat de Bielefeld a Alemanya (veure el missatge Metges dolents i arqueòlegs bons: els savis de les pel.lícules) els científics solitaris apareixen en un 42% dels films. La recerca perillosa es fa lluny de les institucions oficials de recerca (com ara la Universitat) i d’amagat de la comunitat científica. Això mostra clarament la por que el poder que atorga un nou coneixement escapi dels sistemes de regulació i control existents.
De fet, en un 35% dels films les recerques problemàtiques des d’un punt de vista ètic es fan en secret i en domicilis privats, mentre que les disciplines no problemàtiques es fan a l’aire lliure o dins d’institucions com ara les Universitats. En més del 60% de les obres analitzades, els descobriments o invents són qualificats de perillosos. I en el 48% els invents es mantenen en secret.
Tots aquests estereotips els trobem després amb força als dibuixos fets pels nens (vegeu el text Lliçons apreses del test Draw a Scientist)
Faetont: els mites evocats pels científics
Els mites tenen tanta força que els mateixos científics els usen de vegades al revés: per a qüestionar la societat. En el seu llibre “Biografia del món. De l’origen de la vida al col·lapse ecològic”, el professor Jaume Terrades, catedràtic emèrit d’ecologia de la UAB, fa un paral·lelisme entre el mite grec de Faetont i la societat actual. Faetont fou un jove ignorant i arrogant que volgué conduir el carro del Sol sense saber-ne, i en fer-ho gairebé crema la Terra sencera. Aquesta història és “una paràbola per qüestionar l’optimisme narcicista, força neci, de la nostra societat, que utilitza molta energia barata sense mesurar les seves forces per a aquesta empresa”, en paraules de Terrades. Una societat que no s’escolta prou els científics que alerten dels greus problemes ambientals que ens afecten.
Als propers missatges us oferirem les conclusions a què estem arribant després de veure quins dibuixos de científics fan els nens catalans.
David Segarra
Referència:
Of Power Maniacs and Unethical Geniuses: Science and Scientists in Fiction Film. Peter Weingart, Claudia Muhl & Petra Pansegrau. Public Understanding of Science 2003
Frankenstein i Prometeu
El més potent d’aquests és la creació de vida artificial humana o bé la seva alteració, És la història de Frankenstein i de Prometeu. El personatge grec roba el foc sagrat a Zeus i el dona als homes, de la mateixa manera que el Dr Frankenstein desenvolupa una tecnologia per retornar la vida als morts. Tant Prometeu com Víctor Frankenstein haurien assolit una capacitat que no pertany a les facultats humanes. Haurien creuat una frontera que no haurien d’haver traspassat. En conseqüència, ambdós rebran el seu càstig a conseqüència del seu sacrilegi.
El monstre escapat de Frankenstein pot representar els perills d’una ciència fora de control. El nou món d’Aldous Huxley dibuixa el risc d’una societat d’éssers idèntics que no deixa lloc per a l’individu. Les obres de ficció recorren contínuament a mites, paràboles i metàfores que qüestionen els perills atribuïbles a les possibilitats d’intervenció sorgides de l’avenç del coneixement.
Científics solitaris que treballen en secret
Per exemple, seguint amb l’anàlisi de 222 pel·lícules realitzada per Peter Weingart i el seu equip de la Universitat de Bielefeld a Alemanya (veure el missatge Metges dolents i arqueòlegs bons: els savis de les pel.lícules) els científics solitaris apareixen en un 42% dels films. La recerca perillosa es fa lluny de les institucions oficials de recerca (com ara la Universitat) i d’amagat de la comunitat científica. Això mostra clarament la por que el poder que atorga un nou coneixement escapi dels sistemes de regulació i control existents.
De fet, en un 35% dels films les recerques problemàtiques des d’un punt de vista ètic es fan en secret i en domicilis privats, mentre que les disciplines no problemàtiques es fan a l’aire lliure o dins d’institucions com ara les Universitats. En més del 60% de les obres analitzades, els descobriments o invents són qualificats de perillosos. I en el 48% els invents es mantenen en secret.
Tots aquests estereotips els trobem després amb força als dibuixos fets pels nens (vegeu el text Lliçons apreses del test Draw a Scientist)
Faetont: els mites evocats pels científics
Els mites tenen tanta força que els mateixos científics els usen de vegades al revés: per a qüestionar la societat. En el seu llibre “Biografia del món. De l’origen de la vida al col·lapse ecològic”, el professor Jaume Terrades, catedràtic emèrit d’ecologia de la UAB, fa un paral·lelisme entre el mite grec de Faetont i la societat actual. Faetont fou un jove ignorant i arrogant que volgué conduir el carro del Sol sense saber-ne, i en fer-ho gairebé crema la Terra sencera. Aquesta història és “una paràbola per qüestionar l’optimisme narcicista, força neci, de la nostra societat, que utilitza molta energia barata sense mesurar les seves forces per a aquesta empresa”, en paraules de Terrades. Una societat que no s’escolta prou els científics que alerten dels greus problemes ambientals que ens afecten.
Als propers missatges us oferirem les conclusions a què estem arribant després de veure quins dibuixos de científics fan els nens catalans.
David Segarra
Referència:
Of Power Maniacs and Unethical Geniuses: Science and Scientists in Fiction Film. Peter Weingart, Claudia Muhl & Petra Pansegrau. Public Understanding of Science 2003
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris