Diari de recerca

En l’últim missatge us vaig explicar que el gel marí és un gran ecosistema: una selva de cristall. “Apa! Com et passes!” vaig sentir que dèieu uns quants. “D’aquestes algues microscòpiques en dius selva?” Doncs perquè veieu que tinc raó li he demanat a en GordonT. Taylor, un professor de la Universitat de Nova York a Stony Brook que està fent un any sabàtic a l’ICM, que us expliqui les fotografies que va fer al gel marí de l’Antàrtida ja fa alguns anys. Creieu-me, són espectaculars.

Experiments a l’Antàrtida

“Quan era al laboratori de professor C.W. Sullivan, de la Universitat de California del Sud, vaig participar en una sèrie d’experiments de camp de llarga duració, que consistien a manipular la coberta de neu en uns quadrats de gel de 100 m² prop de la base McMurdo, Antàrtida. Hi havia quadrats sense neu, o amb 5, 10, 25 o 100 cm de neu, i els vam estudiar durant la primavera i l’estiu austral.

Capbussant-nos 5 m sota del gel veiem que la il·luminació varia dramàticament entre els quadrats. En el quadrat sense neu (en primer pla superior de la imatge), han crescut un munt de diatomees colonials formant una matriu mucilaginosa que s’exten més de 10 cm sota el gel. En els altres quadrats, hi havia una capa de plaquetes de gel colonitzada per diatomees no colonials.

Les comunitats del gel solen estar dominades per grans diatomees cèntriques o pennades. Els cristalls de gel les protegeixen de la majoria dels seus depredadors. Això permet l’acumulació estacional de les algues, fins que el gel es fon i comencen a “ploure” sobre una comunitat béntica morta de fam – mannà del cel!”

Estareu d’acord que el creixement d’aquestes algues és prou espectacular!