Diari de recerca

El 20 de març es va produir una erupció a una fractura situada al coll entre els dos volcans, fora de les respectives glaceres; va ser molt poc explosiva (de magma basàltic), però tothom va patir pensant que podia ser el volcà Katla qui començava l’erupció.

Cap al 5 d’abril l’erupció va cessar, després d’emetre unes poques colades de lava a partir de la fissura, i construir uns petits cons de piroclastos sobre la mateixa fractura. Als dies successius es va constatar, per sismes i per emissions de columnes de vapor d’aigua, que el magma s’estava desplaçant cap a la glacera de l’Eyjafjallajökull (i, el que són les  coses,  tothom va respirar una mica tranquil).

Finalment, el 14 d’abril (alguns pensem que és un volcà una mica republicà), després d’anar fonent gradualment els 200 m de gruix de la glacera i anar barrejant el vapor d’aigua amb magma, tot fragmentant-lo, va petar la crosta superficial de gel tot emetent una columna vertical de cendres molt fines fins a uns 10-12 km d’alçada. Perquè ens entenguem:

Va ser com si deixéssim l’olla de pressió al foc sense posar la vàlvula i saltés pels aires la tapadora

I ens trobéssim els cigrons del caldo al sostre de la cuina (nens, no feu aquest experiment a casa, és perillós…). En aquell moment els vents eren cap al SSE i ràpidament, en qüestió de 12 hores tot aquest núvol de cendra va arribar cap al Regne Unit, i després a altres sectors d’Europa.

La resta ja la sabeu, i potser fins i tot l’heu patit: tancament de l’espai aeri europeu els primers 6 dies, i de nou altres dies al llarg de la primera quinzena de maig. En resum, molta gent penjada als aeroports d’Europa (i de mig món) i:

Pèrdues de com a mínim uns 2500 milions d’euros de costos directes

Aquesta xifra correspon només a les companyies aèries i de handling, és a dir, sense tenir en compte les pèrdues indirectes.

Amb aquests antecedents, us direm que un grup de 6 investigadors (2 de la Universitat de Barcelona, 2 del CSIC i 2 de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria) vam trobar un forat al mig de les classes i ens vàrem desplaçar la primera setmana de maig, en correspondència del moment de major emissió de magma en forma de piroclastos a l’atmosfera. Que consti que les erupcions i la seva intensitat no es poden preveure, i per tant va ser pura sort, però com sabeu la sort cal buscar-la.

Vam tenir la gran fortuna de poder-hi ser en el moment adequat

Bé, si recordeu el primer missatge, cal explicar quins eren els nostres objectius (tots menys generar alarmisme). Durant la primera setmana de l’erupció el nostre grup va explicar des d’aquí, i gràcies a l’excel·lent pàgina web de la Universitat d’Islàndia, què estava passant. Ho vam explicar a la majoria de les teles, les ràdios i la premsa de Catalunya i de tot l’estat, intentant respondre la pregunta del milió: quan pot durar l’erupció?

Us adjuntem un document que va publicar La Vanguardia, tot il·lustrant el que pensàvem que feia i faria l’Eyja. Vam fer diferents xerrades obertes a tothom, i específiques pels estudiants de geologia i la patronal de les agències de viatges. Tothom patia per les seves vacances d’estiu.

El primer objectiu un cop a Islàndia va ser adquirir coneixements de primera mà

Tan observant, fotografiant i filmant el volcà en erupció, com a través dels investigadors islandesos que feien el seguiment des del primer moment.

En una segona fase, ens vàrem dedicar a recollir tota la informació possible en forma de dipòsits de cendra, mostrejant tota l’àrea on s’havia produït precipitació de cendres fins a aquell moment. (Després, hi vam tornat al setembre per mostrejar de nou en part el que va caure fins al final de l’erupció).

També vam mostrejar l’aigua dels principals rius. Val a dir que dos anys abans de l’erupció ja ho havíem fet en una expedició precedent. Vam constatar per exemple, que tot just dues setmanes després dels grans dipòsits de centres, la vegetació trencava fins a 20 cm de dipòsit i rebrotava.

La força de la vida és de vegades molt més efectiva que la destrucció del volcà

A més, vàrem viatjar a l’interior del núvol volcànic, quan anava arran de terra per poder recollir directament la pluja de cendra. En el següent missatge us parlarem d’això.

Domingo Gimeno