Diari de recerca

Us dono la benvinguda a l’estiu a Recerca en Acció!

Avui començarem a parlar de Disseny. En poques professions hi ha tanta distància entre l’ofici real i la percepció que té la ciutadania de què significa. El disseny gràfic no és una professió ben coneguda. Per exemple, per a considerar un bar “de disseny” necessitem imaginar-nos-el ple de cadires de formes estranyes (i normalment incòmodes), llums situades en llocs insospitats, i una imatge gràfica més pròpia d’una plana d’Internet. La roba “de disseny” automàticament genera a les nostres ments imatges de teles amb talls irregulars, colors xocants i difícils de portar que, de fet, només es porten en llocs de disseny.

La ciutadania confon “disseny” i “artifici”. Malgrat que, a vegades, els professionals del disseny poden jugar amb el barroquisme, o l’estranyesa, per tal d’obtenir un efecte determinat. El disseny no tracta d’això. Però tampoc s’ha de confondre amb la creació artística lliure. Malgrat que, a vegades, els artistes plàstics poden treballar com a dissenyadors, o els dissenyadors realitzar projectes artístics, es tracta de disciplines molt diferents.

Dissenyar = Solucionar problemes

Tal com assenyalo en aquest títol, el fet de dissenyar vol dir solucionar problemes. Un dissenyador és una persona amb coneixements detallats sobre un tema específic i una metodologia de treball i, a partir d’aquí, és capaç de solucionar un problema concret que algú li proposa.

Així, un dissenyador gràfic no és algú el qual té com a funció central fer gargots i dibuixar per tal de produir imatges estranyes sinó un professional de la comunicació a través de la imatge. Aquest dissenyador és un professional que rep encàrrecs amb problemes específics i els ofereix solucions concretes.

Per exemple, un dissenyador de mobles no cerca, ni molt menys, crear cadires incòmodes però “modernes”. És ben bé al contrari. Cerca materials, selecciona tecnologies, dissenya mecanismes i formes de manera que aquesta cadira, taula, llit o armari respongui a unes necessitats específiques per a un públic concret.

Mentre que un dissenyador d’interiors pensa com organitzar l’espai d’un bar, museu o hotel per tal que tingui la seva personalitat, s’adapti a l’oferta concreta que l’espai vol oferir i els visitants se sentin còmodes i a gust. A vegades, l’efecte pot ser crear un ambient “cool”, però també es pot cercar que un restaurant sigui més bé acollidor o que t’hi sentis com a casa. O que un museu sigui amable i, a més, convidi a visitar-lo a les persones que pensin que els museus són avorrits…

El cas del LOGO

Un logo no és simplement quelcom cool per a demostrar que som moderns. Tampoc és un amulet que farà que el públic compri com a desesperats el nostre producte. Un logo és, bàsicament, una firma, una forma d’identificar una empresa, una organització o un producte.

Tal com va afirmar Paul Rand – un dels dissenyadors més reconeguts i influents, creador dels logos d’IBM, Westinghouse, UPS o la cadena de televisió americana ABC, entre d’altres- el logo deriva el seu significat a partir de les qualitats del productor que representa, i no al revés. Un logo no convertirà en meravellós o únic un producte sense interès. Per tant, la funció de bon dissenyador gràfic no és crear un logo estrambòtic, és parlar amb el client, escoltar quines necessitats té, entendre quines són les propietats més destacables del producte i, a partir d’aquí, construir un logo i una imatge gràfica per a aquest producte de manera que el públic sigui capaç d’entendre, amb un cop de vista, quines són les propietats que es volen destacar.

TICs i Paisatge

El nostre grup d’investigació analitza el disseny gràfic des d’aquesta perspectiva: de solucionar problemes comunicant. I ho apliquem a la qüestió concreta de com utilitzar les noves tecnologies de la informació (TICs) per tal d’orientar-nos en un paisatge concret, sigui rural o urbà.

En el món del disseny gràfic aquesta temàtica, normalment, s’emmagatzema sota l’etiqueta de “senyalètica”. Això vol dir que és l’estudi de com, a partir de rètols, senyals, marques i d’altres intervencions sensorials podem orientar-nos en un espai, localitzar els punts d’interès, saber, en el fons, d’on venim i a on anem. Aquestes intervencions sensorials, normalment són visuals, però també podem senyalitzar amb so i tacte, o inclús amb olfacte i gust!

En els propers missatges us anirem descobrint els diferents aspectes del disseny gràfic i de la senyalètica. De com el disseny és, de fet, tant un art com una ciència. Una ciència que utilitza els coneixements que es poden obtenir de la Psicologia, de la Sociologia, de les Neurociències, de la Història, de la Geografia, de les Matemàtiques,…, per tal de solucionar problemes de comunicació.

Fins al proper missatge!

No te’l perdis! Ens n’anirem a un Festival del Disseny!

David Casacuberta