Diari de recerca

Fa uns dies ens vàrem dedicar a conèixer quines són les espècies de meduses més freqüents. Si vols, pots tornar a llegir el missatge: De quina espècie es tracta? Identifiquem meduses.

També us he parlat de quins són els factors que ajuden a la proliferació de les meduses.

Hi ha, però, altres proliferacions que són degudes a espècies no indígenes conegudes com a espècies invasores, que troben en el nou hàbitat condicions especials per al seu desenvolupament. Els canals de Sues i Panamà foren creats per reduir el cost dels transports marítims entre mars i oceans sense valorar, però, les conseqüències sobre les faunes indígenes per introducció d’espècies al·lòctones. Ambdues obres d’enginyeria han suposat un gran impacte ambiental en les regions afectades que en el cas del canal de sues es manifesta fins avui dia amb les anomenades espècies lessepsianes, aquelles que penetren en el Mediterrani provinent del mar Roig. A part, hi ha la possibilitat que arribin espècies foranies en l’aigua de llast descarregada pels vaixells portacontenidors que travessen la ruta Haifa-Barcelona.

Us parlaré de dues espècies que podem considerar rares, per ara, per tal que les pugueu identificar si les veieu. Aquestes espècies, que pertanyen a altres grups (no escifomeduses) són la Physalia physalis i la Velella velella.

_____________________________________________________________________________________________
Physalia physalis (Linnaeus, 1758) (Nom comú: Borm de vela).

Morfologia: malgrat que la seva forma recorda una medusa, en realitat es tracta d’un Hidrozou (pertany a l’Ordre dels Sifonòfors i també són del grup dels Cnidaris). Tenen una part que sura (el pneumatòfor) que és un flotador ple de gas. En aquest cas, la seva mida és de 30 cm de llargària i 10 cm d’ample. Té un color violaci i transparent, amb una cresta o vela a la seva part superior. Tot seguit, presenta una part sospesa formada per multitud de fins i llargs tentacles. Alguns d’ells tenen els dactilozooides que estan carregats de nematocists. Aquests pengen contràctils a varis metres per sota l’aigua i poden arribar, tot extesos, als 20 metres, o més, de llargària.

Perillositat: És molt elevada. El contacte amb els seus tentacles pot tenir conseqüències molt greus per a les persones. La gran concentració de nematocists i el seu potent verí amb propietats neurotòxiques, citotòxiques i cardiotòxiques, poden arribar a produir, en algunes situacions, un xoc neurogen provocat per l’intensíssim dolor, amb el perill d’ofegament.
En qualsevol cas pot produir coïssor i dolor molt fort i laceracions a la pell a conseqüència de l’íntim contacte amb els tentacles que s’enreden i s’adhereixen en l’intent de treure-se’ls de sobre.

Presenta una rara presència al Mediterrani, però té una picada molt perillosa. Està associada a aigües càlides i, per tant, l’increment de les temperatures al Mediterrani podria afavorir la seva aparició i freqüència.
_____________________________________________________________________________________________

Velella velella (Linnaeus, 1758) (Nom comú: Vela).

Morfologia: es tracta d’un Hidrozou modificat amb un disc blavós rodó o ovalat que tanca un flotador i conté l’esquelet corni equipat amb una vela. El diàmetre del disc és d’1 a 8 cm.

Perillositat: Cap.

Velella velella és una espècie molt freqüent a inicis d’estiu però la seva picada no té cap perill per als humans. Causa problemes relacionats amb la seva gran acumulació a les platges, on es descomposa i produeix olors molestos (males olors).
_____________________________________________________________________________________________

Com veieu, la distribució de les espècies està canviant. Cal fer, doncs, una aproximació a partir d’observacions i de dades relatives recollides per algunes persones i entitats, però de manera contínua. L’arribada d’espècies fins ara rares i que són més tòxiques podria esdevenir un problema a molts llocs en els propers anys.

Fins al proper missatge!

Josep-Maria Gili