Per obtenir or, primer cal abocar damunt les roques una substància ben tòxica: el cianur. A les mines de Cajamarca se’n fa servir molt si tenim en compte que cada dia es remouen 600.000 tones de terra.
La mineria és una de les fonts de contaminació d’aigua més greu. El seu impacte contamina rius d’arreu del món amb concentracions de metalls molt elevades que acaben posant en risc la salut humana i els ecosistemes, impossibilitant un desenvolupament sostenible.
Tota mineria a cel obert remou una gran quantitat de terres creant grans talls a la muntanya (podem trobar-ne fins de 160 metres de profunditat en el nostre cas). A la zona de Cajamarca trobem dues mines d’extracció d’or, una en funcionament (la més gran d’extracció d’or de Sud Amèrica) i una altra clausurada, que es troben a la part alta de la conca fluvial, just a on s’emmagatzema l’aigua de la pluja que abastirà després a tota la conca fins a arribar a la costa. O sigui que a banda de la contaminació les mines també poden ocasionar la disminució dels cabals dels rius.
160 quilòmetres quadrats de mines
Algunes dades d’interès per a veure les dimensions de les quals parlem:
- Hem de tenir en compte que l’extensió de la zona minera que estudiem és d’uns 160 km2, quan el terme municipal de Barcelona fa uns 92 km2. Per tant, és una mina realment gran.
- Al dia es remouen unes 600.000 tones de terra.
- Per a fer un anell d’or necessitem 3 tones de terra aproximadament.
Però quin és el procés d’extracció d’or de les roques?
La tècnica que es fa servir a Cajamarca és la lixiviació per cianur. Abans de remoure les terres es fan unes anàlisis per determinar si el contingut d’or que hi ha a la roca és rendible (i per tant surt a compte explotar) o no. La part rendible s’apila i allà mateix s’extrau l’or. Llavors és quan s’utilitza el cianur. El cianur és una substància molt tòxica que barrejada amb aigua, es va dipositant a les piles com si fos reg per degoteig i es produeix la lixiviació.
Què és la lixiviació?
És el procés a on un líquid passa a través d’un sòlid, arrossegant al seu pas una part del sòlid. Igual que passa quan fem el cafè a casa: l’aigua passa pel marro del cafè i queda “tacada” i a dalt de la cafetera tenim el cafè per beure (que és l’aigua més l’essència del cafè). El mateix passa amb l’or i el cianur, l’aigua amb el cianur va a través del sòlid i arrossega l’or amb ella. Així ja s’ha separat l’or de la roca!
Llavors, les piles on tenim el sòlid i estem posant el cianur amb aigua tenen a la seva base una espècie de tubs foradats que recullen l’aigua i el cianur amb l’or (que seria el nostre cafè). A partir d’aquí es porta a unes piscines on s’emmagatzemen abans d’entrar a una planta de processos a on se separa l’or del cianur i després es fon per obtenir el lingot d’or.
Per a més informació, podeu consultar el treball “Identificación y cuantificación de los efectos y consecuencias de los impactos ambientales generados por la mineria de extracción de oro por lixiviación de cianuro”
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris