Wombu: la saviesa de la fertilitat
Com us podeu imaginar els llacs del Changtang són plens de llegendes i històries populars que intenten explicar la realitat des dels ulls de tradicions ancestrals. Wombu es troba a 4.627 metres d’altitud. Tanmateix, entre el poble i el llac s’estenen innombrables camps de cultiu (verds a l’estiu i marrons ara mateix). Els tibetans de Wombu són capaços de plantar-hi ordi, però també patates, pèsols i espinacs. No hi ha cap més indret al Changtang on això sigui possible (només en hivernacles, per suposat). Ens trobem davant del lloc més alt del planeta on es practica l’agricultura i on s’hi ha vingut practicant durant segles. D’on sorgeix aquesta saviesa tan especial dels habitants de Wombu combinada amb una excepcional fertilitat del sòl? No hi ha respostes clares des del camp de la ciència. A aquestes altures, amb aquest clima, tothom suposaria que l’agricultura és impossible.
Fa molts, molts anys…
La tradició naturalment té la seva pròpia explicació. Fa molts, molts anys, segles segurament, aquí només hi vivien nòmades, dedicats als seus bestiars de bens i cabres. No cultivaven res i eren molt pobres. Passaven fam i un cop l’any viatjaven a terres llunyanes amb les seves ovelles carregades de sal que extreien dels llacs del voltant. Els homes patien i els animals també a causa de la feixuga càrrega. Un bon dia, els déus Tago i Dangra van decidir acabar amb la misèria dels seus. Tago, muntat a cavall, va viatjar distàncies colossals a la recerca de gra. Va lluitar contra altres deïtats i després de molts esforços va aconseguir un sac de gra d’ordi, però dissortadament enmig d’aquelles ferotges lluites, el sac es va punxar i gairebé tot el carregament es va perdre. Desesperat, Tago va tornar a Wombu. Només havia pogut salvar l’ordi que li cabia a una mà. El va lliurar a la seva esposa Dangra. Ella el va plantar amb molta cura i el va cuidar regant-lo amb la pròpia llet. La collita que en va sorgir va ser extraordinària, d’un sabor deliciós i que des d’aleshores ha alimentat els tibetans de Wombu. Per aquest motiu, cada any després de la collita, expressen el seu agraïment a la parella divina, i fermenten l’ordi. El resultat és el “chang”, una mena de cervesa molt popular al Tibet. Les tres primeres tasses les ofereixen a Tago i Dangra.
Sempre penso que no podem deixar perdre aquests contes i llegendes de la tradició oral del Tibet. Malauradament, amb el pas dels anys, cada cop són menys els que les recorden i moltes es van perdent. Aquesta ja quedarà per sempre més a Recerca en Acció. Fins aviat!
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris