Arts i Humanitats | Diari de recerca

Viure assegut a terra i meditant a les fosques

La cova no fa més de dos metres de fondària per dos d’amplada. Amb prou feines hi caben dues persones i en cap moment és possible estar-s’hi dret, ja que d’alçada fa poc més d’un metre. És clar que l’ermità passa gairebé tot el seu temps reclòs a la cova, assegut a terra i meditant a les fosques. Vaig identificar que en un lloc privilegiat del seu altar hi ha col·locat un llibre. Es tracta d’una de les tres versions de la biografia sagrada (“Zermig”) de Tonpa Shenrap, el fundador de la religió bon. Sense que li amoïnin les condicions espartanes en què viu, aquest asceta només deixa la meditació per acollir hostes com nosaltres, que des de molt lluny ens vam apropar, interessats i encuriosits, a conèixer Khyungdzong, una mica millor.

Dins la tenda dels nòmades

Vam tornar a Wombu, després de completar el circuit dels pelegrins. Pel camí, ens vam aturar davant una tenda negra feta amb llana de iac. Els nòmades ens van convidar a passar, com assenyala la tradició tibetana. Ens asseiem sobre les catifes tradicionals de llana, mentre la mestressa de la tenda prepara un te tibetà conegut amb el nom de “txasubma” o “pötxa”, mitjançant un cilindre de fusta (dongma) on barreja te, sal i mantega de iac. Ens el va oferir ben calent al costat de iogurt, farina d’ordi torrada (tsampa) i una mica de carn seca de iac. L’interior de la tenda gira tot ell al voltant de dos elements fonamentals: la llar i l’altar. El primer se situa al bell mig de la tenda i deixa anar el fum a través d’una xemeneia que sobresurt pel forat que té la tenda al sostre. El combustible que s’utilitza arreu del Tibet són els fems de iac. La llar, i les cuines, en general, cal mantenir-les molt netes, segons explica la tradició, ja que en elles hi viuen els “lu”, uns esperits que no convé destorbar mai. Al fons de la tenda hi vam trobar l’altar on es col·loquen imatges religioses i constitueix el lloc més sagrat.

Però aquí no va acabar el recorregut, ja que posteriorment vam anar cap a Wombu on ens va rebre el mateix batlle en persona…

Josep Lluís Alay