Fins ara hem parlat molt sobre l’entorn geogràfic dels tibetans i potser ha arribat el moment d’intentar definir qui són els tibetans. No és una tasca fàcil definir un poble i segurament no es pot fer d’una manera matemàtica. Avui provarem de donar les claus més importants que caracteritzen els tibetans, encara que ben segur ens caldran uns quants missatges més per acabar de retratar el més ajustadament possible la identitat tibetana.
Viure a les grans alçades
En primer lloc, hem de tenir en compte que el factor més important que ha condicionat la societat tibetana al llarg dels segles ha estat precisament l’entorn geogràfic. La major part de la població tibetana viu a altituds superiors als 3.500 metres i en un percentatge elevat per sobre dels 4.000 metres. En algunes expedicions anteriors hem pogut visitar comunitats tibetanes que viuen part de l’any a altituds de fins a 5.000 metres, especialment al Tibet Occidental i al Changtang.
Aquestes altituds condicionen la supervivència de la població i determinen l’agricultura i la ramaderia possibles. Des de temps immemorials els tibetans es van adaptar a aquest entorn organitzant-se d’una forma molt diversificada des d’un punt de vista social. Al Tibet hi trobem nòmades i agricultors, on els primers aporten productes làctics (llet, iogurt, formatges, etc.) i de carn (iac, be, cabra), mentre que els darrers produeixen principalment la farina d’ordi, element fonamental de la dieta tibetana. D’altra banda, tradicionalment han existit nuclis urbans de gran importància per al comerç com la pròpia capital Lhasa o d’altres com Shigatse i Gyantse.
El camí a l’espiritualitat
Hi ha dos trets compartits per tots aquests tibetans (pöri) i que són fonamentals per entendre llur identitat: la llengua i la religió. Sense ells no és possible comprendre el Tibet. Avui començarem pel segon.
No hi ha dubte que el poble tibetà és conegut per la seva espiritualitat i per la seva indestructible fe religiosa forjada amb el pas dels segles. Examinem doncs amb una mica més de detall en què consisteix el seu vessant espiritual. Primer de tot, cal dir que el desenvolupament espiritual sempre ha tingut un paper primordial en la societat tibetana, per sobre del material. Sense tenir en compte aquest punt, és impossible entendre els tibetans i les seves tradicions. La immensa majoria (al voltant del 95 %) són budistes i una petita minoria (5 %) pertany a la religió bon. Tan budistes com bonpos (els fidels de la religió bon) comparteixen un ampli ventall de ritus i creences comuns a totes dues tradicions.
Budistes o bonpos?
Llegeix el text El budisme, o el camí cap a l’alliberament per conèixer els trets bàsics d’una religió nascuda a l’Índia fa més de 2.500 anys i que al Tibet va arrelar amb una força sense precedents.
Per saber-ne més, us convidem a veure el documental de TVC filmat a la regió de Ngari, Tibet Occidental: Antics regnes del Tibet: L’enigma de Zhang-zhung
Des de fa anys, a l’Observatori del Tibet i Àsia Central de la Universitat de Barcelona ens hem dedicat a investigar diferents aspectes de la cultura (llengua Zhang-Zhung, religió bon) i història del regne de Zhang-zhung. Al llarg de l’expedició que hem començat a relatar ens endinsarem en el territori de l’actual Tibet, que mil cinc-cents anys enrere va constituir una de les regions més importants de Zhang-zhun.
En el proper missatge ens continuarem endinsant en els misteris del Chantang. No us el perdeu!
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris