Diari de recerca

Els científics que avui treballem a les illes Galápagos encara utilitzem eines idèntiques a les que empraren els naturalistes noucentistes. Per exemple, la prospecció geològica del terreny, la identificació de plantes, l’observació pacient de la fauna, les anotacions en les nostres llibretes de camp, etc.

Però altres coses han canviat enormement gràcies a la tecnologia i els nous mètodes científics: Darwin desembarcava a les Galápagos sempre acompanyat de la seva escopeta. La manera d’estudiar noves espècies animals, potser fins aleshores desconegudes, era capturar-les i conservar-les mitjançant la taxidèrmia. Després eren enviades als Museus d’Història Natural i altres institucions científiques.

Escopetes per aplegar la col·lecció

Avui, els naturalistes ja no cacem animals a les Galápagos. Les nostres càmeres fotogràfiques, o la recollida de mostres (a partir d’animals que són capturats de forma no agressiva durant un moment puntual), han substituït les escopetes. Però el jove Darwin, que alhora era un gran aficionat per la cacera esportiva –més tard es penedí d’aquesta activitat tan arrelada entre les classes benestants britàniques–, sí va fer ús de les seves carabines per a reunir la col·lecció ornitològica de Galápagos (tot i que alguns dels ocells van ser capturats amb barrets i amb les mans degut a la confiança que mostren els animals de l’Arxipièlag).

El sac dels pinsans

Charles Robert Darwin, pel que fa a les aus de Galápagos, va dedicar especial atenció als sinsontes o cucuves. Són uns ocells capaços d’emetre una gran varietat de sons, alguns d’ells molt bells. En canvi, no va mostrar tant interès per uns petits ocells que reben el nom de pinsans. Els mascles són de color negre i les femelles tenen un plomatge més aviat gris. Els pots trobar per arreu de les Illes Galápagos: des de les laves i els manglars de la costa, passant per la zona de vegetació àrida fins a arribar a les zones altes més humides. Però també comparteixen hàbitat amb els petits nuclis de població humana. Així, no és estrany que a la cafeteria dels petits aeroports de l’illa de Baltra o de San Cristóbal els pinsans passegin per sobre les taules a la recerca de molles de pa, o restes de pastís. Envaeixen pacíficament els jardins particulars i privats, i fins i tot cometen la gosadia de posar-se sobre el cap de l’expedicionari.

Tots al mateix sac

A mesura que anava visitant diferents indrets de les illes Galápagos, Darwin capturava aquests pinsans i, pensant que es tractava de diferents varietats d’una mateixa espècie, els ficà a tots dins d’un mateix sac: el sac dels pinsans de Galápagos. Què va passar amb ells? La història és molt interessant però fins aquí puc escriure. Abans he d’explicar-vos moltes més coses que som descobrint a mesura que resseguim les petjades de Darwin a les Illes Encantades.

Fins al proper missatge,

Jordi Serrallonga