Diari de recerca

Terra del Foc sempre ha estat entesa com a la Fi del món. Però per al nostre món, no per a la gent que hi ha viscut des de 11.000 anys abans del present.

El clima subantàrtic és el tret de Terra del Foc que més ens sorprèn a la gent europea: la constant inestabilitat, les tempestes freqüents, la baixa temperatura. Si tenim en compte que a mitjans del s. XIX  hom defensa l’existència d’una relació entre les poblacions humanes i els trets dels territoris que habiten, per a una mentalitat de l’època no era estrany pensar que el salvatgisme d’una terra freda, erma i plujosa determina la manera de ser de la gent. És l’anomenat determinisme geogràfic. Pels plantejaments de la conquesta europea d’Amèrica, i en comparació a la resta del continent, Terra del Foc tenia poca cosa, o no res, a oferir.

Un clima inestable

El paisatge fueguí és producte de la darrera glaciació: muntanyes a la vora del mar. El mateix canal Beagle és una antiga gelera que es va obrir al mar ara fa uns 8.000 anys. I des de la costa fins a l’estrat nival, els boscos de faigs magallànics cobreixen de verd gran part de les illes. Una combinació de colors: el verd dels boscos i el mar, el negre de les roques, el blau del cel i el blanc de la neu.

La veritat és que el clima fueguí és fred, però molt menys del què li correspondria per latitud: la massa oceànica que l’envolta fa d’amortidor climàtic. El temps és fred, però no marcadament fred. I existeix una estabilitat força present al llarg de l’any: no fa molt de fred a l’hivern (juliol-agost) però, de mitjana, la temperatura no puja gaire a l’estiu desembre-gener.

Sempre despullats malgrat el fred

Però el temps pot ser molt inestable al llarg d’un sol dia: a partir d’una temperatura de 20 graus, el temps pot canviar sobtadamn i pot nevar en un parell d’hores. Per això sempre ha sobtat que la societat Yámana no emprés vestits per a protegir-se del fred: la gent yámana anava despullada sempre, excepte pel tapa-sexe i, de vegades, per una petita capa a les espatlles d’un parell de pams quadrats. Tot sovint, però, feien servir olis de llop marí o peix, barrejat amb pigments, per a cobrir el cos, tot impermeabilitzant-lo. Els dissenys dels pigments eren una forma de comunicació: sovint indicaven l’estat d’ànim de la persona que el llueix.

“Aquests desgraciats salvatges”

Darwin, arribat a Tierra del Fuego, apunta al seu diari: “Jo mai no havia vist éssers més abjectes ni més miserables (…). Aquests desgraciats salvatges tenen la corpulència reduïda, el rostre repugnant i cobert de pintura blanca, la pell bruta i greixosa, els cabells enredats, la veu discordant i els gestos violents (…) quan es veu a aquest tipus d’homes, costa de creure que siguin éssers humans, habitants del mateix món que nosaltres.

Ivan Briz