El que sí que és cert és que, si Darwin va tenir aquesta oportunitat, va ser gràcies a un delicte!
En el primer viatge del Beagle (1826-1830) va desaparèixer una de les barques durant una exploració efectuada per membres de la tripulació. L’explicació, per al capità Fitz-Roy, era ben senzilla: els indis l’havien robat. Fitz-Roy va fer buscar la barca i, en no trobar-la, com a represàlia va fer segrestar un noi kawésqar: Boat Memory (Record de la barca). No sé quin era el veritable nom de Boat Memory. Mai no va tornar a la seva terra: va morir de verola a Anglaterra, a Plymouth; les vacunes subministrades prèviament no havien funcionat…
L’habitual segrest d’indígenes
Aquest va ser el punt inicial per a Fitz Roy d’una pràctica ancestral en les expedicions del món occidental: segrestar poblacions indígenes, de vegades per emprar-les com a suposades guies, d’altres com a “souvenirs”, mai per comú acord. Des del primer viatge de Colom, el segrest de població americana és un fet gens estrany.
Cal tenir present que l’imperi britànic es basava en el comerç marítim, i els viatges del Beagle tenien per objectiu conèixer un punt clau de la navegació entre els oceans Atlàntic i Pacífic. En aquest context, Fitz-Roy madura una idea: si la gent de Terra del Foc parlés anglès, la influència britànica a la zona seria més gran.
La convicció de la superioritat de la pròpia civilització
Amb aquesta idea al cap, tres persones més seran segrestades: una nena i un noi kawésqar, que anomenaran Fuegia Basket (Cistell fueguí) i York Minster (Catedral de York). I un noiet yámana que es farà famós: Jemmy Button (Jemmy Botó). Fitz-Roy explicarà que Jemmy no va ser un segrest: el va intercanviar per un botó. Anys més tard, una persona que convisqué amb la gent yàmana explicà que això era impossible: cap persona mai no hagués canviat cap filla o fill per tot el Beagle, amb tot el seu contingut.
És la convicció de la superioritat de la mateixa civilització allò què permet el segrest. És la idea d’“allò que els oferim és millor”. A Anglaterra, “els fueguins” són notícia als diaris, aprenen anglès, els reben a Buckingham, llegeixen la Bíblia…
El segon viatge del Beagle, el que incorpora a Darwin, es fa sobretot per retornar tots tres fueguins a Terra del Foc. I tornen amb milers de regals per a establir la civilització: des de porcellana per a prendre el te fins a rellotges de peu i barrets de senyora….
I per cert, no es deien Fuegia Basket, York Minster i Jemmy Button. Es deien El’leparu, Yok’kushlu i O’run-del’lico.
continuarà…
Equip Investigador
Diari de recerca
Sembla que hem canviat ben poc, encare ens fan por les cultures alienes a la nostre, per desgracia els homes no acabem de entendre’ns entre nosaltres.