Diari de recerca

Era un dia rutinari de prospecció a Fumanya. En un vessant d’un cel obert restaurat vàrem identificar fins a set acumulacions de closques. I en algunes acumulacions observarem com les seccions de closques que afloraven en les argiles grises es disposaven de manera circular. Això ens va fer pensar que en profunditat potser trobaríem niuades senceres en bon estat de conservació.

Un any més tard obteníem el permís administratiu per excavar el nou jaciment, que vàrem anomenar Font del Bullidor. Volíem recuperar les closques i les postes d’ous de dinosaure, i també realitzar la  documentació cartogràfica de totes les postes (és a dir faríem mapes per indicar en quina posició trobàvem els ous en les postes). En aquests mapes dibuixaríem amb precisió cada ou dins la posta, el diàmetre de cada ou, o el número total d’ous a la posta. Aquestes dades les necessitaríem a l’hora de fer els estudis de comportament per conèixer els hàbits reproductius dels dinosaures de Fumanya.

La intervenció va començar excavant en tres punts on havíem identificat les acumulacions de closques. La primera tasca va ser recollir les closques disperses sobre l’argila. Les vàrem guardar en bosses de plàstic. Aquestes mostres de cloques serien analitzades en el laboratori, però la nostra curiositat era massa intensa per a esperar i amb la lupa de camp vàrem fer les primeres observacions dels fragments de closca.

Ous rugosos com una pilota de bàsquet

La superfície externa de les closques és rugosa al tacte perquè té petites protuberàncies arrodonides, segons veiem gràcies a la lupa. Perquè us feu una idea, semblava la textura d’una pilota de bàsquet. A la secció de la closca veiem petits porus que travessaven tota la superfície. Això és perquè els cristalls de calcita que componen la closca de l’ou es disposen formant un entramat de canals. Mitjançant aquests canals es produeix l’intercanvi d’oxigen i de diòxid de carboni que permet respirar a l’embrió.

Els treballs d’excavació d’ous i postes avançaven lentament. Era una tasca molt delicada i minuciosa. Primer s’havia de separar i delimitar progressivament el traçat circular de l’ou que es veia a l’argila. Seguidament, amb l’ajut de punxons i bisturís, calia excavar en profunditat i en extensió. Així trèiem el sediment que cobria l’ou fins que, a poc a poc, quedava al descobert l’esfera de l’ou. Igual que amb els ossos, consolidàvem la nova superfície de closca descoberta, així com el sediment de l’interior de l’ou. Hi havia el perill que s’esquerdés el sediment de l’interior fent que es col·lapsés l’ou. Per això en alguns casos els ous es van cobrir amb gases i una barreja de material consolidant, fent una “mòmia” que permetia continuar excavant.

Ous de 20 centímetres de diàmetre

Els ous excavats a la Font del Bullidor tenien una forma esfèrica, i el seu diàmetre era d’uns 20 centímetres aproximadament. Tot i que els ous estaven ben preservats, la closca no era contínua sinó que estava formada per un conjunt de múltiples fragments, com si fos un trencadís de Gaudí.

Amb l’extracció de sediment per delimitar els ous, apareixien en profunditat més ous. Quan la posta ja estava completament delimitada, es construïa una quadrícula de referència per fer la cartografia o mapa de la posta. Es dibuixava la posició de cada ou en la posta, es prenien les mesures del diàmetre de cada ou i es feien fotografies de cadascuna les postes. Amb el teodolit es prenien les mesures de les profunditats relatives a què es trobaven els ous de la posta. Amb aquestes dades reconstruiríem la profunditat i la situació d’enterrament de cada ou dins la posta.

Els nius dels titanosaures

Els dinosaures acostumaven a pondre els ous en nius que havien construït. En diferents jaciments d’arreu del món s’ha constatat que la forma dels nius no sempre és igual i que depèn del tipus de dinosaure que la fa. En el nostre jaciment, els titanosaures preparaven el niu excavant en terra un petit forat el·líptic.

Els paleontòlegs encara ens fem preguntes envers el comportament reproductiu dels dinosaures: tenien cura de les cries, covaven els ous, feien les postes als mateixos llocs, preferien algun tipus d’ambient… Haurem de continuar treballant i descobrir nous jaciments de niuades que aportin noves dades i ens ajudin a respondre aquestes i altres qüestions.

Bego Poza