Una de les característiques del nostre Planeta és la presencia de la sal. Als oceans n’hi ha molta, però en quantitat variable. Al nostre Mediterrani hi ha uns 36 o 37 grams de sal per litre d’aigua, quantitat que augmenta cap els 38 grams a mesura que anem vers la Mediterrània Oriental, on cada cop hi ha més evaporació i menys entrada d’aigües superficials provinents dels rius, i les sals del mar es van concentrant cada cop més…. En canvi, al mar Bàltic passa a l’inrevés, i el fet que hi desemboquin molts rius cabalosos i que hi ploqui molt fa que la concentració de sal sigui molt menor, al voltant de 15 grams per litre.
En l’experiment anomenat Oceans al punt de sal et donem la fórmula per a que et fabriquis aigua de diversos mars: el Bàltic, el Mar Roig i el Mediterrani. En aquest experiment t’expliquem com són cadascún d’aquests mars…i també el Mar Mort, i què has de fer per reproduir-los a casa teva.
Et recomanem que llegeixis el text Les salines, un lloc on visualitzar l’invisible, escrit pel científic Carles Pedrós-Alió, i que explica justament la vida que s’hi amaga en llocs com ara les salines de la Trinitat, al Delta de l’Ebre, o les salines de Braç del Port i de Bonmatí, a Alacant. Tal i com explica el text que us recomanem, en aquests indrets es preparen unes basses on el Sol evapora l’aigua i es concentra la sal, i on hi viuen enormes quantitats de minúsculs bacteris que tenyeixen l’aigua d’un color porpra espectacular, i on també s’hi poden concentrar ocells com ara els flamencs. Tot plegat bé mereix una visita!
Com també la mereix la Muntanya de sal de Cardona, un enorme jaciment subterrani que s’endins 2 quilòmetres sota terra! Llegiu-ne tot el que podeu veure i fer en aquest impressionant espai.
Finalment, et proposem que t’engresquis a experimentar l’electrolisi de la sal comuna! És un procediment experimental molt senzill que trobaràs ben explicat aquí, i que et permeterà visualitzar una reacció d’oxidació-reducció amb un resultat ben plàstic i bonic, ja que en el càtode el ph augmenta i això fa que la fenolftaleína torni la dissolució d’un color rosa intens.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris