Arts i Humanitats | Diari de recerca

Si vols escoltar i llegir-ne els episodis relacionats, fes clic a aquest fragment de la versió digital del Llibre dels Fets.

Un versicle de l’Eclesiastès diu, cito segons una traducció medieval, que «maleita és la terra on regna hom que hi ha condicions de minyó» (10, 16).   Sembla un versicle fet a mida per resumir la situació que descriu el rei En Jaume en el Llibre dels fets, on es parla d’un rei encara massa jove i de nobles com el comte Sanç o Don Ferrando que «entenien cascú d’ells que fossen reis»; de possibles intents d’assassinat i de guerres entre diverses faccions nobiliàries. Poc importa que Jaume I exageri en acusar el comte Sanç o Don Ferrando de voler-lo substituir: el que compta és l’atmosfera d’angoixa i d’inestabilitat en què el jove rei devia viure durant els anys de la seva infantesa, i que aquests paràgrafs reflecteixen amb precisió.

Casat amb Elionor i adobat cavaller

Per donar estabilitat i, sobretot, per garantir un hereu a Jaume I i al seu llinatge els homes de confiança del rei li aconsellen d’acceptar l’oferta de casament que acaba d’arribar de Castella: la infanta Elionor, que era, encara que el llibre no ho indiqui, set o vuit anys més gran que ell. El casament va tenir lloc a Àgreda, dins del regne de Castella, el 6 de febrer del 1221, dos dies abans que el rei fes tretze anys. Poc després Jaume I va ser adobat cavaller, cenyint-se ell mateix l’espasa, a Santa Maria de l’Horta, a Tarassona, ja dins el regne d’Aragó. És possible que Jaume I no fes coincidir la cerimònia de casament i la de l’adobament per poder celebrar el seu ingrés a la cavalleria dins del seu propi regne.

Un matrimoni sense consumar

S’han comentat molt les paraules en què el rei confessa que no va poder consumar el matrimoni fins al cap d’un any, perquè encara no havia arribat a la pubertat. (S’han comentat molt, tot i que fra Pere Marsili, el traductor del Llibre dels fets a principis del XIV, no va arribar a traduir-les). Em sembla excessiu fer-ne una lectura psicoanalítica connectant la immaduresa del rei en aquells moments amb el fracàs del seu matrimoni amb la reina Elionor. Es tracta més aviat d’una més de les confessions que apareixen de tant en tant en el llibre i que sorprenen el lector per la seva frescor, tot i que en aquest cas la confessió té un sentit jurídic i polític que d’entrada pot costar de veure.

Un marit i rei massa jove

Un marit massa jove per consumar el matrimoni i donar un hereu al seu llinatge, un rei massa jove encara per governar. Si fins ara la noblesa intentava fer la seva al marge del rei, i de vegades hi jugava com si fos un titella, a partir d’ara intentarà fer el mateix amb el rei i la reina. Les lluites nobiliàries, com la que enfronta la facció dels Montcada amb la facció de Nunó Sanç, el comte del Rosselló, continuen i el rei i la reina no poden estar-ne al marge.

Xavier Renedo