Diari de recerca

Els dinosaures són indubtablement les criatures més espectaculars de totes que es varen extingir al final del Cretaci. Però els dinosaures representen tan sols un petit percentatge de les espècies de vertebrats que varen existir en aquells temps.

La gran extinció

Quina és l’evidència científica que pot explicar per què es van extingir els dinosaures i altres vertebrats al final del Cretaci? Com és que aquesta extinció massiva no va afectar a tots els vertebrats? La nostra evidència l’hem d’anar a cercar al registre fòssil dels vertebrats terrestres a través dels sediments del “límit K/T”, un terme que serveix per anomenar la gran extinció que va produir-se fa 65 milions d’anys i que va acabar amb més del 50% de les espècies animals i vegetals!

Actualment, molts vertebrats, per exemple els mamífers, han evolucionat per a ocupar habitats particulars i no estan geogràficament dispersos. Si només estudiem els dinosaures, centraríem la recerca en una part dels animals; elaborant una visió parcial dels ecosistemes cretacis.  Per tant, hem de treballar amb altres espècies distribuïdes pels diferents ambients terrestres; com per exemple cocodrils, mamífers, serps…

Petits però importants

El registre geològic continental del límit K/T i la recol·lecció de microfòssils ha estat estudiat amb gran precisió a Mèxic, l’oest dels Estats Units i Canadà.

Algunes de les millors informacions provenen de les dades del registre de vertebrats terrestres recuperats a la Formació Hell Creek, la qual es troba a l’est de les Rocky Mountains a Montana (USA). Durant el Cretaci Superior, l’àrea era una extensa plana creuada per cabalosos rius i limitada per un mar interior cap a l’est. Us resulta familiar? És una interpretació de la paleogeografia molt similar a la de Fumanya.

Les primeres investigacions del registre de Montana indiquen que el 60% dels microvertebrats varen sobreviure a l’esdeveniment d’extinció del límit K/T. Però si aquest mateix estudi examina les diferents espècies de microfòssils segons si es tracta d’animals d’hàbitats terrestres o animals aquàtics d’aigua dolça, revelen dades sorprenents; al voltant d’un 90% de les espècies d’aigua dolça, tals com el cocodril, sobrevisqueren a l’extinció, i sols el 10% dels vertebrats d’hàbitats terrestres, entre ells el grup dels mamífers, també varen sobreviure.

És a dir, que l’extinció no va afectar amb la mateixa intensitat a les diferents espècies de vertebrats. Per què? La resposta està relacionada amb l’hàbitat en el qual vivien? I per què els mamífers van sobreviure?

Veieu, a mesura que avança la recerca ens fem més preguntes. A Fumanya també treballem per reproduir el mateix estudi que s’ha fet a Montana. Volem conèixer quins altres animals varen conviure amb els dinosaures, i si pertanyen a espècies extingides o no. I poder comparar els nostres resultats amb els de Montana.

Com excavem els microfòssils

Poseu-vos en el meu lloc: els microfòssils són tots aquells fòssils que no es veuen a simple vista i que és necessari l’ús de microscopi per estudiar-los. Per tant, als microfòssils hi trobem organismes (com ara els foraminífers), restes vegetals (com el pol·len) i fragments d’animals vertebrats ( com ara dents de ratolins, llangardaixos, peixos, vèrtebres de serps, etcètera).

En un jaciment de dinosaures, on excavem ossos de més d’un metre de llarg, com trobem aquests microfòssils? Doncs com que no podem portar el microscopi al jaciment per revisar la terra que excavem, ho fem al revés: portem la terra del jaciment al laboratori. La metodologia és ben senzilla, a mesura que excavem el fòssil de dinosaure, el sediment no el llancem, sinó que el posem en sacs. Quan són plens, es lliguen per tancar-los i es posa una etiqueta que indica el nom del jaciment i es trasllada al laboratori, per fer una “micro-excavació”.

Tot i que és difícils veure’ls a les vitrines dels museus, els microfòssils seran les peces clau de la recerca de les causes de l’esdeveniment d’extinció del límit K/T.