A la primavera els ocells no deixen de cantar. Perquè ho fan? . Trobareu una explicació a aquest comportament al text Per què canten tant els ocells a la primavera?
El cant dels ocells és una barreja entre la necessitat de defensar el territori, d’una banda, i d’atreure les femelles, de l’altre, ja que qui canta sobretot són els mascles.
Us recomanem que jugueu a descobrir els cants dels ocells amb aquest joc interactiu: Reconeix el cant dels ocells
Imatge del Joc Reconeix el cant dels ocells, creat el 2009 per Recerca en Acció
El Joc convida, primer, a escoltar un seguit de cants de diverses espècies i, després, en presenta uns quants, aleatòriament, i hom té l’opció de distinguir a quin ocell correspon cada cant.
Els mascles dels ocells fan servir altres tècniques per atreure les femelles: el trencalòs, per exemple, fa servir la coloració. I així tenim que el característic color taronja d’aquest ocell serviria com a símbol de dominància social (vegeu l’article Blanc, groc o taronja? El color del trencalòs) . Segons aquesta hipòtesi, els individus amb un taronja més viu serien aquells que han estat capaços de maquillar-se millor, i això s’esdevé un símbol d’estatus que ajuda a atreure parella.
Si no fos pels banys de llots ferruginosos que pren, els trencalossos no tindrien color taronja, ja que les seves plomes són blanques.
I ja que parlem de maneres més o menys vistoses d’atreure les femelles, ara al maig entra en zel el gall fer, un magnífic ocell propi dels boscos subalpins i que encara viu al Pirineu. Als freds matins de muntanya de maig, els mascles “canten”: fan un so gutural i repetitiu, seguit d’un espetec que recorda un tap de cava amb una mena de rot final. L’estrofa es repeteix incansablement fins a les primeres hores del matí. Mentre canten, els galls obren la seva cua com un paó reial i aixequen el coll amb posat altívol. Peonen així per la seva plaça de cant per atraure l’atenció del màxim nombre possible de femelles. L’excitació és tan alta que molt sovint es produeixen enfrontaments entre ells.
Tot plegat ho expliquem abastament (i amb un vídeo impressionant on apareix un àliga daurada que ningú no havia convidat!) al text El cant del gall fer
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris