Diari de recerca

La tendència és molt clara: pràcticament tots els estudis fets fins ara han demostrat que, a la primavera, la gran majoria d’espècies estan arribant molt més aviat ara que fa uns anys enrere, i que això passa en resposta al canvi climàtic. Això, però, no ha estat sempre tan clar.

Què deien els primers estudis?

A les campanyes de migració del Piccole Isole s’agafen dos tipus de migradors uns com el mosquiter comú són migradors de curta distància, que passen l’hivern al Mediterrani mentre que altres, com el mosquiter de passa, fan llargs desplaçaments de milers de quilòmetres entre els seus llocs d’hivernada a l’Àfrica les àrees de cria a Europa. En principi, els investigadors pensaven que els migradors de curta distància estaven molt més influïts pel canvi climàtic, ja que, com que eren més a prop durant l’hivern, podien  percebre de seguida els canvis de temperatura a Europa i així arribar abans al seu lloc de cria. Els ocells que hivernen a l’Àfrica subsahariana, pensaven, no poden saber que la primavera ha arribat abans a Europa, així que les seves dates d’arribada no haurien d’avançar-se gaire. I això era el que semblaven indicar els primers estudis.

S’ha girat la truita

A mesura que s’han anat fent més estudis, però, s’ha girat la truita, i els últims treballs han demostrat clarament que els migradors de llarga distància no només arriben també abans, sinó que a vegades avancen encara més la seva arribada que els migradors de curta distància. Per exemple, gràcies al projecte Piccole Isole s’ha vist que el rossinyol i la cotxa cua-roja arriben de mitjana 10 dies abans ara que fa 15 anys.

Tot aprofitant el bon temps

Però, com sap un ocell que és al centre d’Àfrica al febrer que ha de començar ja la seva migració per aprofitar el bon temps a Europa? Els investigadors han proposat moltes possibles respostes, però encara cap de definitiva. Alguns diuen que el clima d’Àfrica està relacionat amb el d’Europa i això els serveix de guia per sintonitzar adequadament la seva sortida. D’altres proposen que els ocells no avancen la sortida, sinó que a mesura que s’apropen a Europa s’adonen del bon temps i viatgen més i més ràpid. D’altres consideren que es tracta, almenys en part, d’un clar procés d’adaptació evolutiva: els ocells que estan programats de manera innata per migrar més aviat durant la primavera cada cop tenen més èxit reproductor (aprofiten millor l’avançament de la primavera) i, per tant, cada cop hi ha més ocells a la població amb tendència a migrar més aviat.

Com veieu, encara hi ha molts interrogants sobre aquest tema i projectes com el nostre podran ajudar a comprendre millor aquests canvis de comportament.

David Robson i Carles Barriocanal