Arts i Humanitats | Diari de recerca

En el cas de Khyungdzong, vàrem comprovar que l’extensió de les runes és menor: o bé la ciutat tenia una importància menor en el regne o bé la destrucció va ser tan gran, que no en queda gairebé rastre. Khyungdzong té tanta importància des d’un punt de vista històric com religiós, per als seguidors de la religió bon. L’indret ha esdevingut un espai sagrat, objecte de culte i motiu de pelegrinatge per a tots els fidels d’aquesta religió. Per aquest motiu, ens vam endinsar en l’estructura rocosa i també vam dur a terme la circumval·lació de tota l’estructura rocosa, naturalment en el sentit contrari a les busques del rellotge, tot seguint la tradició bon (en el budisme, les circumval·lacions sempre es fan en sentit horari).

L’interior de la meditació

En l’àrea més interior de la roca hi trobàrem dues coves on la tradició explica que dos grans lames bonpos de Shangshung, anomenats Drenpa Namka i Senegau, van meditar durant llargues temporades. Tots dos són considerats pels bonpos com éssers il·luminats fora de les restriccions imposades per l’espai i el temps. Se’ls atribueixen tota mena de miracles. Al costat d’una de les coves hi vam trobar el tro de Senegau, construït amb pedres i cobert de banyes (ofrenes dels fidels). A la vora hi trobem pintat el yungdrung (esvàstica levògira, símbol de Bon) que ens indica que ens trobem en un dels punts més sagrats de Khyungdzong. Val a dir, que a partir del segle XI, es van trobar textos sagrats bonpos enterats o amagats a Khyungdzong. Els tibetans els anomenen “terma” que podríem traduir com “tresors”.

Pregàries a tots els racons del món

Des de la part interior de la roca vam pujar fins al punt més alt, on els pelegrins hi pengen les tradicionals banderes d’oració que emanen pregàries a tots els racons del món. Des d’allà vaig observar el circuit de circumval·lació perfectament circular que envolta la roca i que seguirem a continuació. Al llarg del circuit abunden tota mena de “rangjung” i tradicions locals que molt amablement un dels ermitans que viu tot l’any a una de les coves de Khyungdzong, en va oferir a relatar-nos.

Josep Lluís Alay