Diari de recerca

4. Descobrir el món del plàncton

15 desembre 2008 | Diari de recerca

Reflexions des de l’IES Marina de La Llagosta

El primer cop que vaig observar una mostra de zooplàncton amb la lupa binocular se’m va presentar com un món fascinant de formes desconegudes. Encara que els crustacis copèpodes conformaven la major part de la mostra, hi havia també multitud de larves pertanyents a grups d’invertebrats diversos, tant del plàncton com del bentos, i altres petits éssers microscòpics.

A poc a poc vaig anar descobrint els diferents invertebrats que formaven aquell grup divers, i així vaig anar coneixent els cladòcers, els quetognats, les apendiculàries, els doliòlids, les meduses hidroides, els sifonòfors i els ostràcodes, per citar-ne alguns d’ells. Les diferents fases evolutives de les larves naulpii (dels copèpodes), de les larves dels poliquets, les dels mol·luscs, les dels crustacis i les dels equinoderms també apareixien com un  univers desconegut fins aquell moment.

El fascinant món del plàncton

I és aquest mateix descobriment el que experimenten els meus alumnes en observar les mostres de plàncton capturades en el projecte “Vida al mar”. En primer lloc, els ha fascinat la visió del plàncton en viu, els colors dels fitoplànctons, els moviments suaus d’alguns organismes zooplantònics i les seves formes… Tal ha estat l’entusiasme que ha despertat en alguns d’ells, que una estudiant de Batxillerat n’ha volgut fer el treball de recerca. Els seus companys es pregunten com podria, la gent que no és del món de la ciència, tenir la possibilitat de conèixer el plàncton més de prop, perquè si no es perden quelcom d’allò més interessant.

Participar en una recerca científica

L’estudi del zooplàncton, a més, pot ser força útil per a un millor coneixement del mar perquè respon a una dinàmica i té una diversitat que el fa indicador de les condicions de l’aigua i, per extensió, de la seva qualitat. La interpretació dels resultats obtinguts tant a nivell qualitatiu com quantitatiu dóna una informació rellevant sobre el mar que els estudiants comprenen i assimilen fàcilment. Així mateix, la possibilitat de trobar en les seves mostres larves èfires o estadis juvenils de la  medusa acàlef luminescent (Pelagia noctiluca), omple d’il·lusió i d’entusiasme als estudiants en saber que les seves dades poden ser útils als investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) per al control de les plagues d’aquesta medusa a l’estiu.

En resum, gràcies a la iniciativa engegada en aquest projecte, s’obre un camí nou als estudiants de secundària amb el qual tenen l’oportunitat d’aprendre i descobrir un món microscòpic fins ara desconegut. Aquesta coneixença desperta en molts d’ells la curiositat cap a l’estudi del mar i els oceans, i, potser, en un futur, seran els nous biòlegs que ensenyaran a conèixer el mar als seus estudiants.

Imma Llobet Nadal

Diatomea pennada del gènere Nitzschia stellata

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *