Un dibuix molt rigorós!
Un dels compromisos i objectius de la il·lustració científica és “reconstruir” la informació que contenen els fòssils i que els paleontòlegs publiquen en revistes científiques especialitzades; perquè aquest coneixement sigui accessible al públic general conservant tot el seu rigor científic. Cada il·lustració és un reflex dels coneixements científics del moment en què es va realitzar i necessita un procés previ de recerca bibliogràfica per part de l’il·lustrador.
La reconstrucció d’un dinosaure
El punt de partida per a la reconstrucció d’un dinosaure no sempre és senzill, en molts casos les restes fòssils estan fragmentades i fa falta completar-les amb altres individus de la mateixa espècie o inclús amb restes d’espècies emparentades. Un cop que hem aconseguit un esquelet complet, es passa a reconstruir els teixits tous que el recobrien en vida: músculs, tendons, òrgans interns, cartílags i pell. Aquesta és la part més complicada, perquè en el registre fòssil, la majoria de les vegades, només disposem de les parts dures de l’esquelet, els ossos.
El paleoil·lustrados ha de posar especial atenció a les marques i estries de la superfície dels fòssils, que es formen per la fixació dels músculs i tendons als ossos. La potència i posició d’aquestes marques determinarà la mida i orientació dels músculs i tendons. Per corroborar aquestes deduccions a l’hora de fer les reconstruccions dels dinosaures, es compara la seva anatomia amb la de “parents” pròxims actuals, com els cocodrils o les aus. També una altra font d’informació són aquells fòssils que, per la seva excepcional conservació, permeten l’observació d’aquestes estructures, com per exemple la pell. Gràcies a aquests descobriments s’ha constatat que alguns ornitisquis i saurisquis estaven “recoberts” per escames disposades seguint patrons, que els teròpodes emparentats amb les aus estaven coberts per protoplomes i plomes, fins i tot que hi havia dinosaures amb la pell llisa.
Una a una, les capes musculars, tendons, òrgans interns, cartílags són dibuixades o situades a l’esquelet del dinosaure des de l’interior cap a l’exterior, com si es tractés d’una dissecció a la inversa. La nostra dissecció dibuixada finalitza quan li posem la pell, per fi podem saber quin era l’aspecte general del nostre dinosaure en vida.
De quin color serà?
Arribats al final del procés de reconstrucció d’uns dinosaures, només hem de decidir el seu color. Malauradament, el color original no es conserva en el registre fòssil, per tant, és la característica que queda a la subjectivitat de l’artista o paleoil·lustrador i de les indicacions dels paleontòlegs. Perquè tot i que no tenim evidències directes de quin color eren els dinosaures, sí que podem realitzar aproximacions i descartar aquells patrons de color improbables. Per exemple, un dinosaure herbívor que hauria de fugir de l’atac dels carnívors en les prades de falgueres del Juràssic la seva pell possiblement tindria colors que l’afavoririen per un bon camuflatge amb l’entorn, en lloc de tenir colors cridaners. Per altra banda, un dinosaure que visquis a l’interior d’un espès bosc cretaci tindria uns colors contrastats com fan en l’actualitat els tapirs o goril·les.
Les il·lustracions o reconstruccions de dinosaures de la web són fruit d’una estreta col·laboració entre els paleontòlegs i els il·lustradors; fent que cada reconstrucció sigui un pont a un passat tan sorprenent com els animals que el varen habitar.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris