Diari de recerca

Avui us descriuré com és el cos de les meduses. En concret, com són les que pertanyen a la Classe Escifozous que agrupa a les meduses grans. Són les meduses que podeu observar més habitualment a l’estiu a la platja.

Ara bé, heu de considerar que més del 95 % del seu cos està format per molècules d’aigua! Per això són tan transparents i no és gens fàcil treballar amb aquest tipus d’organismes a l’hora d’intentar descriure’ls, per tal d’identificar-los i classificar-los.

Les meduses tenen una organització general bastant simple. El seu cos és una mena de sac, a l’extrem del qual se situa la boca, que també té les funcions d’orifici excretor. A l’entorn de la boca hi ha la corona de tentacles, i a l’interior del sac trobem les estructures encarregades de la digestió i de la reproducció.

Tal com us he explicat en els missatges anteriors, una de les seves principals característiques és la presència d’unes cèl·lules urticants (anomenades nematocists) que presenten la seva màxima concentració en els tentacles. Els utilitzen tant per defensar-se dels depredadors com per a capturar preses. Aquests nematocists no estan controlats per les meduses i es van disparant i regenerant contínuament.

Les meduses manquen de veritables teixits, i les dues capes que componen la seva paret corporal (endoderm i ectoderm) estan formades per acumulacions de cèl·lules especialitzades. Ambdues capes estan separades per una tercera de naturalesa gelatinosa (anomenada mesoglea) que confereix la textura turgent i gelatinosa que tenen la majoria de les meduses.

Quant a la seva mobilitat, poden nedar mercès a unes cèl·lules en forma de fibres musculars. Mitjançant aquestes estructures, les meduses es contrauen i expandeixen rítmicament i, així, recorren a poc a poc llargs trajectes.

La seva percepció química, lluminosa o relacionada amb el moviment es realitza a través d’unes cèl·lules sensorials que estan repartides per a la superfície del cos. Aquests receptors solen concentrar-se en uns òrgans anomenats ropàlies i se situen, normalment, al marge de l’ombrel·la.

De fet, les meduses es consideren els primers organismes vius que presenten estructures sensorials que ja es poden anomenar òrgans (les ropàlies). Al llarg de la història de la vida al planeta, i posteriorment a l’aparició de les meduses, el sistema nerviós ha anat evolucionant en altres organismes vius.

Que passeu un bon cap de setmana!

Josep-Maria Gili