Arts i Humanitats | Diari de recerca

La visita al monjo bonpo

Al vespre havíem anat a saludar en Tenzin Namgyal (83 anys), amb qui vam estar xerrant durant una bona estona l’any 2007. Durant molts anys va ser monjo bonpo fins que es va establir a la vora del llac Dangra. Quan el vam entrevistar l’any passat ens va explicar que havia estat deixeble del gran lama bonpo del segle XX, Khyungtrul Rinpoche. D’aquesta manera vam poder esbrinar detalls de la vida d’aquell lama, que no apareixen en la seva biografia (namtar, en tibetà). Desafortunadament, aquest any Tenzin Namgyal està molt malalt i no va poder ni parlar. Crec que no era capaç ni de reconèixer-nos. Vam deixar que un dels nostres metges el visités, però no hi ha moltes esperances que sobrevisqui a l’hivern.

Pels camins de la naturalesa mística

Ens vam reunir de matinada davant les habitacions tots els que integrem l’expedició cap a Khyundzong, la darrera ciutat de l’antic regne de Shangshung. Els metges també venien i ens calia una dotzena de motocicletes per fer el trajecte des de Wombu fins a les runes de Khyungdzong. L’any passat vam fer la travessa caminant, però quan vam arribar ja era fosc i no vam tenir oportunitat d’estudiar l’indret. Aquest any cal arribar el més aviat possible per poder torn a Wombu el mateix dia. Les motocicletes pertanyen als habitants de Wombu i ells seran els nostres conductors naturalment.

Tan interessant com Khyungdzong, és el camí que ens hi porta. Forma part d’un dels recorreguts sagrats més destacats del Tibet i com a tal, el trobarem farcit de senyals, imatges i, fins i tot, inscripcions que posen de manifest la naturalesa mística de l’indret. En la tradició tibetana, tot allò que no pot explicar-se per la raó i la lògica, constitueix una expressió màgica. I en trobarem moltes de camí a Khuyngdzong.

Petjades i carbó

Superat el daltabaix d’un vent glaçat d’una motocicleta corrent a 60 km/h a una temperatura inferior als -10 C, vam avançar en direcció sud. Començàvem a distingir algunes “manifestacions espontànies” de l’imaginari tibetà, allò que anomenen “rangjung”. A la vora del llac, apareix una roca amb el gravat d’un cérvol (sha), en una altra hi trobem un drac (druk), més enllà, apareixen unes roques de tonalitats molt fosques, gairebé negra. Ens expliquen que just aquí l’heroi de la mitologia tibetana, conegut amb el nom de Ling Gesar, en un passat remot que ningú gosa definir, un bon dia transportava carbó. La feixuga càrrega l’arrossegava el seu cavall i ell premia fort les regnes. En arribar a l’indret que té un fort pendent, la càrrega va rodolar i el cavall va clavar les peülles a la roca. Avui es pot identificar fàcilment les fortes que li van fer a la sòlida roca, així com el color negre que impregna l’indret, resultat de la pèrdua del carbó.

L’oferiment de pedres a la deessa Dangra

Més endavant, vam identificar el lloc on els pelegrins bonpos ofereixen pedres amb inscripcions dels seus textos més sagrats, en homenatge de la deessa Dangra. Ho han fet des de fa segles, i les pedres s’acumulen en piles gegantesques d’inscripcions. En algunes identifiquem títols escrits en la llengua de Shangshung i en d’altres, encara més desconcertants en la llengua dels déus eterns (yungdrung lha), una enigmàtica llengua que no ha estat descodificada. Aquest yungdrung-lha, en alguns textos bonpo s’anomena “la llengua dels déus de Kapita” i es pot relacionar amb el possible origen de la religió bon: el món iranià. En aquest cas, parlaríem de l’antic regne de Kapisa a l’Afganistan de principis de la nostra era. Tanmateix, la majoria de les inscripcions estan escrites en tibetà i en molts casos reprodueixen el mantra (frase o discurs místic) més important de la religió bon: OM MATRI MUY SALE DU.

Un gran negoci

Després d’examinar i fotografiar acuradament les inscripcions, vam engegar de nou les motocicletes i seguim el nostre camí. El meu conductor em va explicar que fa unes setmanes havien arribat treballadors xinesos al poble i que havien construït una torre metàl·lica enorme prop del poble. Sorprèn que a un indret on ni tan sols hi arriba el corrent elèctric, s’hagi fet una inversió considerable en una antena de telefonia mòbil en aquest remot indret del Tibet. L’antena en van dir que funcionaria aviat i el motiu el trobem en el llac sagrat de Dangra. Les empreses mineres xineses hi han detectat liti (Li) en forma de sals dissoltes al llac: un gran negoci per a la indústria de l’electrònica. Les bateries dels nostres portàtils i mòbils funcionen gràcies al liti. Els habitants de Wombu en tenen degut a la presència del llac sagrat.

Ja erem a punt d’arribar a Khyungdzong!

Josep Lluís Alay