Pregunta

Tots els éssers vius a la Terra estem exposats a una certa dosi de radioactivitat que té dos orígens, la pròpia Terra i el Cosmos. La dosi d’origen terrestre procedeix dels elements radioactius que hi ha a la superfície de la Terra i que incorporem al nostre cos quan mengem o respirem i és per tant majoritàriament interna. La dosi procedent del Cosmos és externa, deguda a la radiació còsmica, generada en altres llocs de l’Univers. Les dosi es mesuren en miliSieverts (mSv), i el promig anual a la terra és de 2.1 mSv/any d’origen terrestre i 0.35 mSv/any d’origen còsmic.

Quan viatgem en avió s’incrementa la dosi còsmica, doncs perdem la protecció de l’atmosfera. Els avions comercials volen a una alçada de 12000 m, on la mitjana de radiació còsmica es de 0,005 mSv/hora. Si passéssim un any a aquesta altura, la dosi còsmica pujaria fins a 44 mSv/any, la dosi equivalent a 18 anys a la superfície de la Terra. O, dit d’un altra forma, cada 500 hores de vol s’acumula una dosi radioactiva equivalent a tot un any a la superfície de la Terra.

Convé comparar aquestes dosis amb les dosis que rebem amb fins terapèutics. En una radiografia podem rebre una dosi d’entre 0.005 mSv i 0.020 mSv. I en un TAC (tomografia axial computeritzada) podem rebre dosi d’entre 0.5 mSv i 18 mSv.

Quant als efectes sobre la salut, les dosi per sota de 250 mSv no produeixen efectes immediats sobre l’esser humà. Està comprovat, però, que l’acumulació de petites dosis de radioactivitat incrementa la probabilitat de desenvolupar un càncer posteriorment. D’acord amb la Sociedad Española de Oncología Médica, la incidència del càncer a Espanya en el període 1998-2002 fou d’aproximadament 400 casos anyals per cada 100.000 homes i 250 casos anyals per cada 100.000 dones. Tot i que la majoria d’aquests casos no han estat produïts per la radiació, aquestes dades poden servir com a guia. Si la nostra probabilitat de desenvolupar un càncer augmenta amb l’edat, podem acceptar que l’acumulació de dosis radioactives a causa dels viatges en avió fa que a efectes de desenvolupar un càncer siguem més vells de que correspon a la nostra edat. El factor concret dependrà de la freqüència dels viatges realitzats, essent més gran per professionals de l’aviació (pilots o hostesses) que per viatgers habituals o ocasionals. Cal indicar que en tractar-se de dosis externes l’efecte s’hauria de notar més en la incidència del càncer de pell que d’altres tipus. Finalment convé recordar que actualment la supervivència al càncer és molt elevada, especialment si es detecta precoçment.

Daniel Crespo
Catedràtic de Física Aplicada, Universitat Politècnica de Catalunya