Alguns documentals referents a arqueologia han ajudat a popularitzar l’associació “arqueòleg – pinzell”. De fet, és molt recurrent sentir el següent comentari: Caram, ets arqueòleg? Quina paciència, oi? Tot el dia amb el pinzellet…
Però aquesta imatge difícilment es veu en les excavacions, amb l’excepció de quan ens trobem davant d’un enterrament o enfront d’elements que requereixen més delicadesa.
Avui parlarem de quines són les eines habituals en una excavació arqueològica i quina és llur funció.
Estris per a excavar
A l’hora d’excavar, no tot són flors i violes… Sovint la feina és dura i molt activa, per aquest motiu els arqueòlegs fem servir algunes eines com ara pics, pales, aixades o carretons, i és clar, suem la cansalada. Amb elles, de fet, excavem, rebaixem i retirem les terres de gran part dels estrats o nivells de l’excavació. Com penseu, si no, que podríem per exemple excavar i extreure l’enderroc d’una casa amb la seva teulada i part dels murs enfonsats? Amb pinzell i asseguts, ben segur que no podríem pas.
Més enllà de pics i pales, però, és cert i evident que els arqueòlegs treballem, també, amb estris força més especialitzats. En les excavacions de restes humanes poden utilitzar-se estris de dentista, per exemple, que serveixen per perfilar i no fer malbé els ossos i treure la terra fins i tot d’entre les dents, o per definir i deixar a la vista la caixa toràcica amb les costelles, etc…
D’altra banda també fem servir eines com ara l’anomenada paleta catalana , una eina que ajuda a remoure i recollir terres amb certa precisió, o el petit i esmolat paletí, que serveix per exemple per resseguir estructures i treure la terra que ha quedat compactada amb el pas dels segles entre les pedres d’un mur… o, també, per fer talls rectes i clars en els estrats.
Òbviament en tot el procés d’extracció de cadascuna de les capes de sediment hi juga un paper molt important… l’escombra! Aquesta és també indispensable, cal ser molt net i molt polit a l’hora de treballar per saber identificar sense dubtes els canvis d’estrat. Recordeu aquelles fotografies del missatge anterior sobre la superposició d’estrats? Doncs per veure aquests canvis de textura i coloració, i sobretot perquè quedi ben destacat a la foto, com a casa nostra, cal passar-hi primer l’escombra!
Bé, ara ja teniu una idea de les eines que fem servir al jaciment, però si encara voleu aprofundir més, al text complementari Eines d’excavador trobareu una descripció encara més acurada de totes aquestes eines i de la seva finalitat.
Avui parlarem de quines són les eines habituals en una excavació arqueològica i quina és llur funció.
Estris per a excavar
A l’hora d’excavar, no tot són flors i violes… Sovint la feina és dura i molt activa, per aquest motiu els arqueòlegs fem servir algunes eines com ara pics, pales, aixades o carretons, i és clar, suem la cansalada. Amb elles, de fet, excavem, rebaixem i retirem les terres de gran part dels estrats o nivells de l’excavació. Com penseu, si no, que podríem per exemple excavar i extreure l’enderroc d’una casa amb la seva teulada i part dels murs enfonsats? Amb pinzell i asseguts, ben segur que no podríem pas.
Més enllà de pics i pales, però, és cert i evident que els arqueòlegs treballem, també, amb estris força més especialitzats. En les excavacions de restes humanes poden utilitzar-se estris de dentista, per exemple, que serveixen per perfilar i no fer malbé els ossos i treure la terra fins i tot d’entre les dents, o per definir i deixar a la vista la caixa toràcica amb les costelles, etc…
D’altra banda també fem servir eines com ara l’anomenada paleta catalana , una eina que ajuda a remoure i recollir terres amb certa precisió, o el petit i esmolat paletí, que serveix per exemple per resseguir estructures i treure la terra que ha quedat compactada amb el pas dels segles entre les pedres d’un mur… o, també, per fer talls rectes i clars en els estrats.
Òbviament en tot el procés d’extracció de cadascuna de les capes de sediment hi juga un paper molt important… l’escombra! Aquesta és també indispensable, cal ser molt net i molt polit a l’hora de treballar per saber identificar sense dubtes els canvis d’estrat. Recordeu aquelles fotografies del missatge anterior sobre la superposició d’estrats? Doncs per veure aquests canvis de textura i coloració, i sobretot perquè quedi ben destacat a la foto, com a casa nostra, cal passar-hi primer l’escombra!
Bé, ara ja teniu una idea de les eines que fem servir al jaciment, però si encara voleu aprofundir més, al text complementari Eines d’excavador trobareu una descripció encara més acurada de totes aquestes eines i de la seva finalitat.
Instruments per a prendre cotes i fer prospeccions
Els estrats no baixen pas a la babalà! Un cop excavat un nivell cal, com hem dit, escombrar bé per fotografiar el nou sediment aparegut i prendre-hi les cotes. Això és, cal saber la profunditat a la qual ens trobem cada vegada. I com que els estrats sovint són de superfície irregular doncs cal prendre vàries mesures. El cas és que cal fer seccions (dibuixos d’un tall de l’estratigrafia, per veure la superposició dels estrats, recordeu?) i per això és necessari saber el gruix i fins on baixa cada estrat. Òbviament per fer-ho fem servir un mateix punt inicial, anomenat PUNT 0, com a referència.
Per acotar emprem el Nivell òptic, un aparell que consta d’un trípode per fixar i estabilitzar el visor a terra. Amb aquest aparell podem, en referència al PUNT 0 esmentat, veure la fondària que hem baixat en tots aquells punts on situem la mira, que no és res més que un metre de metall rígid, que arriba als 4 metres d’alçada. Tot plegat obliga a portar la mira amunt i avall entre les restes del jaciment.
Bé, no es descarta la possibilitat que us hàgeu marejat amb tanta xerrameca tècnica… Potser fora bo que per acabar d’assimilar aquesta idea de l’acotament d’estrats o estructures i l’ús del nivell i la mira.
D’altra banda, per fer les prospeccions emprem el GPS, un aparell via satèl·lit que per triangulació permet situar en coordenades els punts d’interès d’una excavació. Segur que molts de vosaltres haureu vist cotxes que en porten un per indicar els camins i carreteres per on passeu i la manera d’arribar als llocs on voleu anar.
Els estrats no baixen pas a la babalà! Un cop excavat un nivell cal, com hem dit, escombrar bé per fotografiar el nou sediment aparegut i prendre-hi les cotes. Això és, cal saber la profunditat a la qual ens trobem cada vegada. I com que els estrats sovint són de superfície irregular doncs cal prendre vàries mesures. El cas és que cal fer seccions (dibuixos d’un tall de l’estratigrafia, per veure la superposició dels estrats, recordeu?) i per això és necessari saber el gruix i fins on baixa cada estrat. Òbviament per fer-ho fem servir un mateix punt inicial, anomenat PUNT 0, com a referència.
Per acotar emprem el Nivell òptic, un aparell que consta d’un trípode per fixar i estabilitzar el visor a terra. Amb aquest aparell podem, en referència al PUNT 0 esmentat, veure la fondària que hem baixat en tots aquells punts on situem la mira, que no és res més que un metre de metall rígid, que arriba als 4 metres d’alçada. Tot plegat obliga a portar la mira amunt i avall entre les restes del jaciment.
Bé, no es descarta la possibilitat que us hàgeu marejat amb tanta xerrameca tècnica… Potser fora bo que per acabar d’assimilar aquesta idea de l’acotament d’estrats o estructures i l’ús del nivell i la mira.
D’altra banda, per fer les prospeccions emprem el GPS, un aparell via satèl·lit que per triangulació permet situar en coordenades els punts d’interès d’una excavació. Segur que molts de vosaltres haureu vist cotxes que en porten un per indicar els camins i carreteres per on passeu i la manera d’arribar als llocs on voleu anar.
Estris per a dibuixar
Els instruments que fem servir els arqueòlegs per dibuixar inclouen cintes mètriques (algunes de fins a 50 metres de llargada!), plomades per a marcar les línies verticals, cordes elàstiques per traçar eixos de dibuix…
Un estri força interessant és el quadre de dibuix. Consisteix en un quadre d’1 m² dividit en quadrats més petits de 20 cm² cada un (en cas de dibuixar a escala 1:20). Es col·loca sobre el que es vulgui dibuixar i així sabem que cada quadrat del quadre correspon a un quadrat del paper mil·limetrat. Després, només és qüestió de dibuixar el que veiem i de col·locar el quadre i desplaçar-lo amb precisió mil·limètrica.
Els instruments que fem servir els arqueòlegs per dibuixar inclouen cintes mètriques (algunes de fins a 50 metres de llargada!), plomades per a marcar les línies verticals, cordes elàstiques per traçar eixos de dibuix…
Un estri força interessant és el quadre de dibuix. Consisteix en un quadre d’1 m² dividit en quadrats més petits de 20 cm² cada un (en cas de dibuixar a escala 1:20). Es col·loca sobre el que es vulgui dibuixar i així sabem que cada quadrat del quadre correspon a un quadrat del paper mil·limetrat. Després, només és qüestió de dibuixar el que veiem i de col·locar el quadre i desplaçar-lo amb precisió mil·limètrica.
Eines per a la documentació fotogràfica
Per documentar és sagrat l’ús de les càmeres de fotos (preferentment les reflex digitals) i també les anomenades banderoles o fites topogràfiques, que fetes en metall o fusta alternen dos colors, sovint el vermell o negre amb el blanc cada 10 centímetres. Aquesta eina es fa servir per fer d’escala gràfica en les fotografies de manera que veiem les dimensions reals de l’objecte, estructura o la zona que s’ha fotografiat.
Tot i que puguin semblar simples, aquestes són les eines que realment més s’utilitzen al llarg d’una excavació arqueològica com en el cas d’Althiburos. Però, oi que ja us ha marxat del cap la idea que és una feina lenta i rutinària?
Apa, us deixo, que marxem a picar!!
Fins al proper missatge!
Per documentar és sagrat l’ús de les càmeres de fotos (preferentment les reflex digitals) i també les anomenades banderoles o fites topogràfiques, que fetes en metall o fusta alternen dos colors, sovint el vermell o negre amb el blanc cada 10 centímetres. Aquesta eina es fa servir per fer d’escala gràfica en les fotografies de manera que veiem les dimensions reals de l’objecte, estructura o la zona que s’ha fotografiat.
Tot i que puguin semblar simples, aquestes són les eines que realment més s’utilitzen al llarg d’una excavació arqueològica com en el cas d’Althiburos. Però, oi que ja us ha marxat del cap la idea que és una feina lenta i rutinària?
Apa, us deixo, que marxem a picar!!
Fins al proper missatge!
0 Comentaris