Arts i Humanitats | Diari de recerca

 
Segons la mitologia maasai, el seu déu Ngai –en el firmament, la nostra constel•lació d’Orió– va baixar a la Terra lliscant per la Via Làctia fins a l’interior d’una muntanya situada a l’extrem Sud del llac Natron: l’Oldoinyo le Ngai (la muntanya, o casa, de Ngai). Va entrar pel cràter d’aquest jove volcà actiu.
Aleshores va tenir tres fills. Al primer li va entregar una llança per caçar; al segon un pal cavador per conrear i al tercer un bastó per a conduir els ramats. Només va sobreviure aquest darrer, en Natero Kop. És per aquest motiu que els maasai són ramaders, detesten la cacera i l’agricultura, i es consideren propietaris de tot el bestiar del Món.

Precisament, a la zona de l’Oldoinyo le Ngai, en el llac Natron, vaig començar a treballar –a partir de l’any 1996– en tota una sèrie de jaciments arqueològics i paleontològics corresponents als primers representants del gènere humà que van ocupar aquests territoris: els Homo erectus.
És una feliç coincidència que en el mateix indret on els maasai situen l’origen mític del seu poble, els científics siguem treballant sobre l’origen biològic i cultural de la Humanitat.
Jordi Serrallonga