Els dies han anat passant i de sobte ja tenim les motxilles fetes. Per fi ha arribat l’hora.
El viatge, amb escala tècnica a Lisboa, ha estat força tranquil i després d’unes vuit hores de res ja hem aterrat a Recife, la capital de l’Estat de Pernambuco. La Bartira i l’Scott ens reben a l’aeroport i ens porten a passar la primera nit a l’Hotel. Quina calor i humitat que fa!
Recife és una ciutat moderna, però en temps antics havia estat una de les primeres ciutats de la Corona portuguesa a Brasil. L’antiga capital va ser fundada el 1537 i aviat va gaudir d’un ràpid creixement i prosperitat gràcies a la introducció de la canya de sucre. Els portuguesos van utilitzar la mà d’obra indígena en les plantacions, però aviat van importar esclaus africans per poder contribuir a l’explotació i colonització del territori.
La Universitat Federal de Pernambuco
Al tròpic es fa de nit i de dia de sobte, i a les sis del matí ja tenim l’ull obert. Després d’esmorzar ens n’anem a fer la primera reunió sobre el terreny, a la Universitat Federal de Pernambuco. Allà, consultarem alguna documentació dels arxius i també farem una trobada amb els estudiants de grau i postgrau de les carreres d’Història i Arqueologia.
Aquesta és una de les parts que més ens agrada de la nostra feina, poder compartir amb els estudiants allò que fem a l’altra punta del món i d’alguna manera poder-ho transmetre als estudiants catalans. Fem un parell de classes on expliquem la nostra recerca, fent èmfasi en la voluntat de cooperació entre les dues universitats, i els estudiants ens fan moltes preguntes. Malgrat el fantàstic dia que estem passant, l’Scott fa cara de preocupat…
‘Enchentes’ i ‘Chuvas’ a Alagoas!
Finalment, l’Scott ens ho explica: fa uns quants dies que està plovent molt fort a l’estat d’Alagoas i a l’interior de l’estat de Pernambuc. Hi ha pluges (chuvas) i inundacions (enchentes) amb destrosses molt importants i sobretot, la pèrdua de vides humanes.
De fet, tot això està passant just dins la ruta que volíem començar l’endemà. L’Scott està preocupat per la gent del seu equip que és al camp. No en sap res de res des de fa dies. Val a dir que les zones que hem de recórrer en el nostre projecte són comunitats camperoles que viuen en àrees on les comunicacions i els serveis no són gaire bons. Hi ha rius desbordats, camins enaiguats, no hi ha telèfon ni Internet…
Haurem de paralitzar el projecte? Haurem de sortir a buscar-los? Haurem de tornar a casa?
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris