…i les que no ho van ser.
Què és el Premi Nobel?
El Premi Nobel és un guardó internacional que es lliura anualment des de l’any 1901 en els àmbits de Física, Química, Fisiologia o Medicina, Literatura i Pau. L’any 1968, el Sveriges Riksbank (Banc de Suècia) va instituir el premi en Ciències Econòmiques en memòria d’Alfred Nobel, fundador del guardó. Pretén premiar la tasca d’aquelles persones que han excel·lit al llarg de la seva vida en algun dels camps esmentats.
El premi consisteix en el lliurament d’una medalla i un diploma personal, i està dotat amb deu milions de corones sueques (més d’un milió d’euros). L’entrega dels Premis Nobel, excepte el de la Pau, es realitza el 10 de desembre de cada any (data d’aniversari de la mort d’Alfred Nobel), a Estocolm, Suècia. La cerimònia d’entrega del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Si vols trobar més informació, clica aquí!
Aquests dies hem estat parlant d’Història de la Ciència. Ara que ja saps què són els Premis Nobel voldria presentar-te dues dones científiques que han fet història: Marie Curie i Rosalind Elsie Franklin. Ambdues varen ser grans científiques però no totes varen rebre el premi Nobel…
Marie Curie: dona i 2 vegades Premi Nobel (1867 – 1934)
Marie Curie fou una física i química polonesa, i pionera en els primers temps de l’estudi de les radiacions. Ha estat premiada dues vegades amb el Premi Nobel, la primera ocasió l’any 1903 en l’apartat de Física i el 1911 en el de Química. Marie Curie és l’única científica premiada en aquestes dues categories científiques, i és juntament amb Linus Carl Pauling, premiat amb el Premi de Química l’any 1954 i el Premi Nobel de la Pau el 1962, els únics en aconseguir-ho en dues categories diferents. Així mateix, John Bardeen fou guardonat dues vegades amb el Premi Nobel de Física els anys 1956 i 1972 i Frederick Sanger amb el Premi Nobel de Química els anys 1958 i 1980.
Rosalind Elsie Franklin o la gran injustícia de l’ADN (1920 – 1958)
Rosalind Elsie Franklin fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l’estructura de l’ADN. Les condicions de treball que com a dona va haver de suportar a Cambridge i certes paraules despectives de James Watson fan aparèixer com un greuge la concessió del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina a Watson, Crick i Wilkins el 1962, quan ja s’havia produït la seva defunció. Els seus companys, fins i tot en Watson, van expressar repetits cops el seu respecte personal i intel·lectual per ella.
Un reconeixement a les dones científiques
L’accés de les dones al món laboral va ser tota una fita però no pas sense obstacles. L’obertura al món científic no ha estat pas diferent malgrat que de mica en mica la dona s’ha anat incorporant a un ventall més ampli de disciplines.
Aquest missatge és una dedicatòria a totes les dones científiques del passat, del present i del futur. Les del passat i les del present per tot el seu llegat i el seu mestratge. Les del futur perquè aconsegueixin que, de veritat, la paritat sigui quelcom més que un mot. Que en sigui, també, una realitat en el seu contingut: igualtat i justícia entre dones i homes.
I perquè segueixis gaudint del coneixement que ens han llegat pots: descobrir altres persones guardonades amb el Premi Nobel.
Que passis un Bon Estiu!
Editora de Recerca en Acció
0 Comentaris