No. Abans es considerava que la millor manera d’estudiar la naturalesa era observant-la directament. De fet, al segle XVII hi va haver un important debat sobre si les dades que proporcionaven els instruments científics experimentals podrien considerar-se fiables o no. Aquell segle va ser testimoni del que s’ha anomenat la Revolució Científica que va suposar un canvi radical, no només en les teories científiques, sinó en la mateixa manera d’entendre què significava “fer ciència”. De fet, durant la dècada de 1.660 hi va haver una controvèrsia molt important entre Thomas Hobbes i Robert Boyle respecte a la validesa i al valor de l’experiment en la pràctica científica. Boyle havia inventat, no feia gaire, una bomba de buit per tal d’estudiar diferents fenòmens, creats artificialment per l’aparell experimental, tal com l’acció de la pressió de l’aire sobre una columna d’aigua. Però, en opinió de Hobbes, res d’allò que s’observava allí podia donar lloc a un coneixement de validesa universal, donat que la ciència s’havia de basar, sobretot, en la reflexió teòrica. I, a més, perquè no podia entendre l’acció de la bomba sense conèixer, primer, la naturalesa mateixa de l’aire (és a dir, la teoria precedia a l’experimentació). Posteriorment, el mètode experimental es va consolidar de tal manera que actualment sembla que ha estat sempre la millor forma de produir el coneixement científic.
La ciència contemporània ha construït veritables catedrals de l’experimentació tal com els acceleradors de partícules emprats en l’estudi de les altes energies, on les seves instal·lacions arriben a una grandària de varis kilòmetres.
Malgrat tot la història mostra, precisament, que això no sempre ha estat així i que, per tant, sempre hi ha la possibilitat de que en el futur canviï.
0 Comentaris