Almenara n’és un bon exemple: després d’haver arribat a un acord amb l’alfaquí, i d’haver-li fet a mans una grua magnífica, continuen els tractes amb l’arribada al campament del Puig, de nits i d’amagat, d’una carta duta per un missatger musulmà. El rei s’afanya a preparar amb cura el bestiar i els draps promesos als sarraïns d’Almenara. En tot el Llibre dels fets es presenta com un home que compleix sempre la seva paraula, fins i tot en els seus tractes amb els sarraïns, i aquí ho torna a posar en relleu.
Si vols escoltar i llegir aquest episodi, fes clic a aquest fragment de la versió digital de El Llibre dels fets.
Una rendició ràpida
Si la població civil d’Almenara, encapçalada per l’alfaquí, ja se li ha rendit, la guarnició del castell, a les ordres de Zayyan, rei de València, encara es manté en peu de guerra. Jaume I convida el cap de les forces musulmanes a rendir-se i acudeix a una entrevista amb ell acompanyat dels seus homes i armat fins a les ungles per prevenir qualsevol traïció o emboscada. No hi ha, però, cap trampa: en realitat el cabdill i els seus estan tan morts de gana que negocien amb Jaume I una rendició ràpida. De fet, estan tan afamats que fins i tot s’han vist obligats a menjar-se els cavalls. En tota la literatura relacionada amb les guerres, i per descomptat en les cròniques de les croades, es recullen anècdotes com aquesta: menjar-se la carn de cavall com l’últim recurs, quan ja no queda res més. El mariscal Kutuzov, el cap de l’exèrcit rus quan les tropes napoleòniques van envair Rússia, es vanta a les planes de Guerra i Pau (X,16) d’haver obligat uns anys abans els soldats turcs a menjar carn de cavall: «I amb els francesos serà igual. Creu-me —féu Kutuzov tot animant-se i tustant-se el pit―: ací menjaran carn de cavall!». (L’alfaquí i els partidaris de pactar la rendició no devien pas haver convidat el governador i els seus soldats al magnífic festí que devien fer amb la grua que Jaume I els havia regalat!).
L’amor que els unia
Quan les converses per guanyar Almenara tot just començaven, el rei va fer una visita a Borriana perquè la reina Violant, la seva esposa, «fos ben alegre». Ara, un cop obtinguda la capitulació, el rei vol que sigui la reina qui es desplaci a Almenara per prendre possessió plegats del castell i de la plaça. Quan arriben els missatgers, la reina ja té el dinar gairebé a taula, i demana d’anar-hi després de dinar, però Jaume I, que ja ho devia tenir tot previst, li mana a través dels missatgers que vingui de seguida, que podran dinar plegats. Violant obeeix sense oposar més resistència: «e nós e ella entram alegrement dins lo castell e amb gran alegria menjam». Una vegada més, com deia Góngora, «a batallas de amores, campos de plumas».
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris