Als oceans podem trobar meduses des de la superfície de l’aigua del mar fins a les grans profunditats oceàniques a 4.000 metres de fondària. Les distintes espècies de meduses estan adaptades a diferents rangs de fondàries on els afecten les diferències quant a la llum, la pressió, la flotabilitat, la presència de preses i de depredadors així com els gradients de temperatura, salinitat o oxigen. Algunes espècies de meduses presenten migracions verticals diàries, o sigui, que es desplacen verticalment durant el dia i la nit.
Avall de dia, amunt de nit
Les meduses tenen, com molts organismes del plàncton, depredadors que les localitzen gràcies a la vista, aniomenats “depredadors visuals”. Això fa que durant les hores de màxima insolació les meduses migrin (es desplacin) fins a fondàries de centenars de metres amb l’objectiu de passar desapercebudes pels seus depredadors. En el cas de l’espècie més comuna a les aigües catalanes, Pelagia noctiluca, pot desplaçar-se diàriament fins a més de 300 metres de fondària. A la nit, les meduses pugen a prop de la superfície per alimentar-se del plàncton que es troba molt més abundant en aigües superficials. D’aquesta manera poden escapar-se dels seus depredadors.
La migració pot ser una trampa!
Aquest mecanisme migratori és, a la vegada que una escapatòria, una trampa quan les aigües superficials són arrossegades a primera hora del dia cap a la costa. Encara que poden seguir migrant cap a zones més fondes, com més a prop de la costa es trobin menys migren i al final romanen tot el temps en superfície. Al llarg del transport van perdent la capacitat migratòria i es troben totalment despistades, ja que el fons és molt pròxim a la superfície.
Aquesta reducció de la capacitat migratòria és un dels fets que ens ajuden a prendre mesures enfront a les seves proliferacions a prop de la costa. Degut a que una part important de les meduses que arriben a la costa estan ja malmeses, algunes quasi mortes i altres han perdut part dels tentacles degut a l’efecte de les onades quan hi ha hagut vents forts, es troben concentrades just en la superfície o molt a prop de la mateixa. És aquest el moment en què es poden treure amb eficàcia mitjançant les barques que recullen residus flotants o amb xarxes de pescadors que treballen tan sols en els primers 2 a 5 metres de fondària. Aquesta mesura malgrat que no és la solució definitiva per eliminar els eixams de les nostres platges, és avui en dia la més eficaç per reduir-ne molt significativament la seva presència a les mateixes.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris