Un dels seus objectius fonamentals del Concili era el reforç de les posicions cristianes a Terra Santa, que, com havia pogut veure el papa amb els seus propis ulls, estaven passant per moments crítics. La major part dels reis d’Europa es van limitar a enviar-hi ambaixadors: Jaume I, amb l’orgull de tenir un full de serveis impecable en defensa de l’ideal croat, va ser l’únic rei que hi va acudir en persona.
Si vols escoltar i llegir aquests episodis, fes clic a aquest fragment de la versió digital de El Llibre dels fets.
Encara en condicions i esperit per lluitar
La participació de Jaume I en el concili posa en evidència, si seguim al peu de la lletra el relat del Llibre dels fets, la convicció ferma d’un rei que, als seus seixanta-sis anys encara es veu amb forces de fer propostes de croada i fins i tot d’oferir-se a acompanyar el papa en el seu viatge a Ultramar amb mil cavallers de suport. El fracàs de l’expedició del 1269 no ha apagat gens ni mica el seu esperit de croada. Les potències estrangeres i els ordes militars, però, es miren amb escepticisme les propostes del rei i no les secunden. Ho deixa ben clar el discurs d’Alard de Valery, ambaixador del rei de França, quan compara d’una forma més aviat insultant les paraules de Jaume I amb els lladrucs d’un ca petit al ‘gros ca’, és a dir els musulmans, però, segons com es miri, també el regne de França, que ni s’immuta davant d’una amenaça que considera insignificant. El rei, malgrat tot, abandona la reunió satisfet de la bona imatge que ha donat i, tot sortint, diu als membres del seu seguici: «Barons, anar-nos-em podem, que ui és honrada tota Espanya!» (§535). I, per acabar de reblar el clau, ja fora del palau, fa una cabriola amb el seu cavall que desperta l’admiració de tothom i reforça la convicció que Jaume I encara està en condicions de lluitar contra els turcs.
Un intent de coronació
Fracassades, o congelades, les temptatives d’organitzar una croada, Jaume I proposa al papa Gregori X la possibilitat de ser coronat per ell mateix a Lió. El rei volia, sens dubte, repetir la coronació de Pere I, el seu pare, a Roma en mans d’Innocenci III (1204). La iniciativa és bona, però un cop més no es pot dur a terme perquè Gregori X posa com a condició el pagament d’uns tributs endarrerits des de la coronació del rei Pere I. Jaume I, que no havia anat al concili amb el propòsit de liquidar deutes anteriors al seu naixement, desisteix i se’n va de Lió sense haver-se coronat, però sí havent-se confessat amb el papa i havent rebut la seva benedicció.
Aquesta és la versió que es dóna en el Llibre dels fets de la intervenció del rei en el Concili de Lió, la versió que Jaume I volia deixar fixada per a la posteritat i que és pròpia d’un rei convençut fins al final dels seus dies del paper messiànic que creia que li havia assignat la divina providència.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris