La majoria de meduses són carnívores, tenen una gran voracitat i consumeixen grans quantitats d’animalons planctònics.
Amb els tentacles completament desplegats, les meduses són unes temibles caçadores. Gairebé totes les espècies són carnívores i s’alimenten sobretot de petits crustacis, com els copèpodes que són els organismes més abundants del zooplàncton. En general són caçadors oportunistes que capturen qualsevol tipus de presa que se situa a l’abast dels seus tentacles.
Les meduses presenten una enorme capacitat de captura. Un exemple és l’observat en la badia de Chesapeake (Estats Units), on la població de la medusa Chrysaora quinquecirrha arriba a consumir diàriament més del 90 % de tot el zooplàncton generat en el mateix dia! Al Mediterrani, una petita medusa com la Neoturris pileata consumeix més de 200 copèpodes diaris durant els dos mesos que viuen en el plàncton.
Les meduses competeixen pel menjar amb els peixos
La incidència de les meduses sobre la resta d’organismes del zooplàncton no es deu només a la seva activitat depredadora. En alimentar-se de molts organismes que alhora són preses potencials d’uns altres animals de major grandària, com són els grans crustacis o les larves de peixos, fan que aquests tinguin menys possibilitats de trobar preses. És a dir, en competir amb avantatge sobre el mateix tipus de preses, disminueixen la capacitat de supervivència d’altres organismes que es troben en la mateixa comunitat. Aquest fenomen és especialment important en el cas dels peixos.
A més, com s’ha pogut comprovar en estudis recents, les meduses s’alimenten també de larves o juvenils de peixos. En aquest sentit, per exemple, s’ha observat que meduses del gènere Aurelia d’uns 50 centímetres de diàmetre quan troben un banc d’arengs, n’arriben a capturar uns 10 juvenils per hora. Aquesta voracitat està afavorida per la velocitat amb la qual digereixen les preses una vegada s’introdueixen en la seva cavitat gàstrica.
La xarxa dels tentacles
Els tentacles constitueixen els instruments essencials per a la captura de preses. De fet, no es llancen a la captura, sinó que s’estenen a manera de xarxa que espera el pas dels organismes que hi quedaran atrapats. Una vegada la presa ha contactat amb el tentacle, és anestesiada i posteriorment aniquilada pels cnidocists (vegeu el missatge Perquè piquen les meduses?). Els tentacles de les meduses són molt retràctils i arriben a allargar-se a més de 5 metres en meduses que tot just arriben a un metre de longitud. Els tentacles, al retreure’s, traslladen les preses cap a la boca de les meduses.
Les meduses presenten una enorme capacitat de captura. Un exemple és l’observat en la badia de Chesapeake (Estats Units), on la població de la medusa Chrysaora quinquecirrha arriba a consumir diàriament més del 90 % de tot el zooplàncton generat en el mateix dia! Al Mediterrani, una petita medusa com la Neoturris pileata consumeix més de 200 copèpodes diaris durant els dos mesos que viuen en el plàncton.
Les meduses competeixen pel menjar amb els peixos
La incidència de les meduses sobre la resta d’organismes del zooplàncton no es deu només a la seva activitat depredadora. En alimentar-se de molts organismes que alhora són preses potencials d’uns altres animals de major grandària, com són els grans crustacis o les larves de peixos, fan que aquests tinguin menys possibilitats de trobar preses. És a dir, en competir amb avantatge sobre el mateix tipus de preses, disminueixen la capacitat de supervivència d’altres organismes que es troben en la mateixa comunitat. Aquest fenomen és especialment important en el cas dels peixos.
A més, com s’ha pogut comprovar en estudis recents, les meduses s’alimenten també de larves o juvenils de peixos. En aquest sentit, per exemple, s’ha observat que meduses del gènere Aurelia d’uns 50 centímetres de diàmetre quan troben un banc d’arengs, n’arriben a capturar uns 10 juvenils per hora. Aquesta voracitat està afavorida per la velocitat amb la qual digereixen les preses una vegada s’introdueixen en la seva cavitat gàstrica.
La xarxa dels tentacles
Els tentacles constitueixen els instruments essencials per a la captura de preses. De fet, no es llancen a la captura, sinó que s’estenen a manera de xarxa que espera el pas dels organismes que hi quedaran atrapats. Una vegada la presa ha contactat amb el tentacle, és anestesiada i posteriorment aniquilada pels cnidocists (vegeu el missatge Perquè piquen les meduses?). Els tentacles de les meduses són molt retràctils i arriben a allargar-se a més de 5 metres en meduses que tot just arriben a un metre de longitud. Els tentacles, al retreure’s, traslladen les preses cap a la boca de les meduses.
Equip Investigador
Diari de recerca
M’ha servit de molt aques artícle de l’alimentació de les meduses. L’he fet servir per una presentació que faig a l’escola. Copiare el link i li donare al professor.
Gràcies.
Ola, a mi esto no me a gustado mucho, es aburrido 😉
Gràcies per aquest article, estic fent el treball de recerca de la genotoxicitat de la picadura de les meduses i aquesta informació m’ha anat de fabula.