Els treballs dels miners a l’explotació de lignits de Fumanya es va acabar quan les excavadores arribaren al “nivell dels ciments”. Per sota d’aquella gran paret de roca blavosa que quedava descoberta al cel obert de la mina, ja no hi havia més carbó.
El carbó ha esdevingut paleontologia
De llavors ençà, del “nivell del ciments” en diem capa margocalcària, les empremtes de les parets són petjades de dinosaures, el cel obert de la mineria ha esdevingut un conjunt de jaciments paleontològics… en definitiva el carbó s’ha transformat en paleontologia, i els miners en una paleontòloga com jo.
Aquests jaciments, situats als termes municipals de Fígols i Vallcebre, s’han convertit en autèntics tresors per la quantitat de petjades que conserven i, sobretot, per la gran quantitat de rastres que és el que els fa excepcionals. El conjunt de jaciments es distribueixen al llarg de prop d’un quilòmetre en quatre grans parets: Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord i Mina Tumí.
Per exemple, el jaciment de Fumanya Sud té una extensió de prop de 14.000 m2 on hi ha distribuïdes un total de més de 2.000 petjades de dinosaure.
Terra de titanosaures
La majoria dels dinosaures que vivien a Fumanya eren grans rèptils de la família dels sauròpodes, els més comuns de finals del Cretaci, els anomenats titanosaures (“rèptils titans”). Els titanosaures es caracteritzen perquè posseeixen quatre extremitats locomotores que els proporcionen una postura quadrúpeda amb les potes davanteres més curtes que les posteriors, un coll i una cua llargs i un crani petit. Les extremitats posteriors, els peus, eren plantígrades, amb un gran taló, i les mans sembla que tenen una postura digitígrada. Aquesta disposició es manifesta en els rastres i les petjades i d’aquí sorgeix la notable diferència entre la forma i la profunditat de les mans i els peus.
L’estudi de les petjades ens proporciona una valuosa informació que no podem obtenir amb les restes òssies; a Fumanya s’ha pogut estimar la mida, la velocitat de locomoció i les conductes dels últims grans dinosaures que van poblar el sud-oest d’Europa abans d’extingir-se.
Un bé cultural d’interès nacional que aspira a ser Patrimoni de la Humanitat
Més de 3.000 petjades de dinosaure, prop de 70 fulles de palmera, 120 troncs… L’autèntica rellevància de Fumanya apareix quan se n’avaluen les restes fòssils en relació amb jaciments de la mateixa edat arreu del món. Els jaciments de petjades de dinosaures són força escassos en el registre cretaci mundial. A Europa, Fumanya representa el jaciment més extens amb petjades de sauròpode del Cretaci superior. Mundialment, només altres jaciments d’Amèrica del Sud tenen un registre i una edat similars. A més, Fumanya representa una de les poques evidències que mostren com eren i com es desplaçaven els darrers sauròpodes del Mesozoic. Per tot això, perquè esdevé un punt rellevant que cal conservar i estudiar, el conjunt paleontològic de Fumanya fou declarat, l’any 2005 i per iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, bé cultural d’interès nacional. Des de l’any 1999 forma part de la candidatura que amb el nom «Icnitas de Dinosaurio de la Península Ibérica» aspira a ser reconegut com a Patrimoni Natural de la Humanitat per la UNESCO.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris