Durant la resta del mes d’abril i fins entrat el maig, estaran arribant ocells migradors que han passat l’hivern a uns quants milers de kilòmetres d’aquí, generalment a l’Àfrica subsahariana.
Arriben orenetes, rossinyols, abellerols, bosquetes, cucuts, oriols i molts altres, disposats a aprofitar la superabundància d’aliment que representen els insectes a la primavera-estiu de les zones temperades de l’hemisferi nord. En aquesta època d’activitat intensa, molts d’aquests ocells arriben quan les espècies residents potser ja han començat a criar o quan fins i tot ja han tret la seva primera niuada. Tots aquests ocells (unes quantes desenes d’espècies) se sumaran als que han resistit l’hivern entre nosaltres i la diversitat ornitològica del nostre entorn s’incrementarà enormement.
Segueix la nidificació en directe: una bona forma de seguir l’evolució de la cria entre espècies residents i migradores és consultar els cronogrames de www.nius.cat, el projecte de ciència ciutadana de l’Institut Català d’Ornitologia per fer el seguiment de la nidificació. Ens connectem amb el nostre usuari (si no en tenim, ens el generem en un moment) i anem a les opcions de l’apartat “Vegeu dades”. Aquí podem fer consultes sobre l’estat de la nidificació dels nius que els participants han donat d’alta. Veiem que ara, al principi, n’hi ha molt pocs però podem seguir com va avançant la nidificació. Per exemple, veiem que algunes espècies ja havien fet postes tan aviat com el febrer (freqüent en espècies de coloms) i algunes el març. Conforme vagi avançant l’època de nidificació i els observadors vagin posant les seves dades de nius, podrem anar veient la cronologia de cria.
Nius primerencs i nius tardans
Veurem, en canvi, que els nius de capsigranys, sibocs, orenetes cuablanques, bosquetes, mosquiters pàl·lids i falciots, per exemple, trigaran bastant més a aparèixer. Aquestes espècies arriben quan les sedentàries ja estan en marxa i, a més, algunes d’elles triguen molt a posar-s’hi, tot esperant que realment faci calor per tirar endavant. Algunes d’elles són espècies termòfiles que necessiten molta calor per completar el seu cicle biològic, de fet, algunes d’elles són espècies subtropicals o desèrtiques que tenim la sort que vinguin a la primavera a les nostres latituds, com l’abellerol, l’ocell més acolorit de la nostra fauna, o el siboc, espècie nocturna molt críptica que passa fàcilment desapercebuda durant el dia.
Tots (gairebé) mengen insectes
Tots els ocells migradors que ens hauran arribat a l’època de cria són insectívors (excepte alguns rapinyaires), demostrant la importància dels insectes i altres invertebrats en la cadena alimentària. Si dediquem un temps a observar-los veurem quina classe d’insectes mengen: alguns mengen insectes aeris, altres larves i cuquets entre la vegetació, uns pocs s’alimenten de papallones nocturnes, alguns mengen insectes terrestres i un d’ells, l’abellerol, menja abelles i vespes com si res.
A més, alguns d’aquests ocells viuen prop de les zones humanitzades, com les orenetes, i, per tant, no ens ha de ser difícil d’observar el seu cicle biològic. Observar un niu d’oreneta vulgar i veure com els pollets competeixen per l’aliment quan s’acosta l’adult és una escena que ni tan sols els ornitòlegs que ho hem vist moltes vegades ens cansem de mirar-ho.
Observeu com evoluciona la nidificació a www.nius.cat i col·laboreu tant com pugueu introduint les vostres pròpies observacions de nius per tal que tots puguem compartir la informació i aprendre més sobre el procés de nidificació de les aus.
Abel Julien
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris