Les Coves del Drac són, sens dubte, un dels atractius turístics més freqüentats de Mallorca.
A la costa oriental del municipi mallorquí de Manacor es localitza la població de Portocristo, lloc on se situen les Coves del Drac que són, sens dubte, un dels atractius turístics més freqüentats de l’illa. Malgrat que la visita a aquesta cova té un caire de turisme de grans masses, cal referir-nos ara als seus especials valors des del punt de vista de les ciències de la naturalesa. En aquest sentit, es tracta d’una localitat ben representativa dels processos d’erosió que es donen sota terra a les roques calcàries del Llevant i Migjorn de Mallorca, els quals es corresponen amb el que els geòlegs designen amb el terme de fenòmens càrstics.
Un poc d’història
Bona part de la cova era ja visitada a la darrera meitat del segle XIX, encara que es deu a l’espeleòleg i naturalista francès Edouard A. Martel la troballa, l’any 1896, de gran part de les galeries que es recorren avui en dia, situades a l’altra banda d’un gran llac subterrani que barrava el pas dels primers visitants. La visita turística actual inclou un espectacle musical que té per escenari les aigües del que es coneix com llac Martel, en honor al seu descobridor.
Com és la cavitat
Les Coves del Drac presenten un desenvolupament de més de dos quilòmetres de galeries i sales que es troben parcialment negades per aigües salabroses, formant extensos llacs subterranis com a conseqüència de la pujada del nivell marí després de la darrera glaciació. La ornamentació natural de la cavitat és certament remarcable i inclou una gran varietat i profusió dels típics dipòsits cristal·lins de carbonat de calci (estalactites, estalagmites, columnes, etc), entre els quals es troben també algunes peculiars cristal·litzacions que documenten els canvis recents del nivell de la Mediterrània.
Alguns apunts naturalístics
Les nombroses coves naturals de l’àrea de Protocristo s’obren en els materials rocosos calcaris del Miocè superior (dipositats fa uns vuit milions d’anys) i han estat formades degut a la dissolució d’aquestes roques, per part d’aigües subterrànies que resulten particularment agressives al llarg de la franja costanera. Precisament, aquestes aigües salabroses hostegen una interessant fauna de crustacis, entre els que es compta l’isòpode cavernícola Typhlocirolana moraguesi, que fou descrit l’any 1905 pel zoòleg romanès Emile G. Racovitza, fet que suposà el naixement de la bioespeleologia, és a dir de l’estudi científic de les formes de vida existents a les cavitats subterrànies.
Joaquín Ginés
0 Comentaris