I per començar…anem a l’Àrtic!
“Desert d’Aigua. Crònica d’un científic varat a l’Àrtic. (2007)” d’en Carles Pedrós-Alió. Ed. La Magrana.
"Hi ha llibres que no tenen un lloc clar a les llibreries. Viatges? Narrativa? Assaig? Ciència? I aquest n'és un.
En Carles Pedrós-Alió és biòleg. Treballa de científic fent recerca a diferents mars del món, i es va passar un parell de mesos treballant a l'Amundsen, un trencagel canadenc reconvertit en vaixell de recerca polar. Havia estat diverses vegades a l'Antàrtida, però a l'Àrtic hi va anar a l'hivern. Els motius: un projecte de recerca internacional. Un vaixell varat al gel. La presència llunyana i propera alhora dels homes i dones que han aconseguit sobreviure al mig del gel. Les guineus àrtiques. L'esperit de l'Amundsen exitós, i el de Franklin fracassat. Els bacteris motiu del seu treball. El vent, la neu cressillada, el torb, la soledat del gel. El capità, quebequès d'allò més. El company de camarot japonès que resulta ser un gran himalaista i el col·lega polonès amb una història vital impressionant. Les aurores boreals, potser l'espectacle natural més impressionant, per efímer i inabastable…
Amb aquests elements en Carles construeix un llibre que és alhora llibre de viatge i d'aventura, de ciència i d'història. Fins i tot, a alguns capítols s'atreveix amb la ficció. El resultat es un entretingut, per variat i ben treballat, llibre inclassificable que fa passar una bona estona i que crec que demostra sense dubtes que dedicar-se a la recerca ecològica pot ser una de les millors activitats professionals possible. I és que entremig de les historietes que passen al vaixell, en Carles aprofita per explicar-nos la vida dels óssos polars, com funciona un CTD, quin efecte està tenint el canvi climàtic sobre els ecosistemes polars, o com són els brolladors hidrotermals del fons del mar i com la vida microbiana als brolladors s'assembla a la vida al gel àrtic i a la vida esperable als ambients extrems del planeta Mart… La ciència flueix de forma natural quan es parla de l'Àrtic i aquest llibre, que conté una pila impressionant de divulgació científica, n'és un bon exemple. I és que la mítica del lloc llunyà i desconegut és una de les millors estratègies per embolcallar la ciència i deixar-la manifestar-se tal com és: a la base de la nostra naturalesa. I probablement, jo n'estic ben convençut, la formació no formal és més efectiva que la formal.
La curiositat d'en Carles és quasi infinita: vol saber coses dels mars polars, i de la natura àrtica, és clar, però també de la vida dels inuvialuts, els inuits d'aquesta part de l'Àrtic (que també són els esquimals -paraula que ens explica per què no hem d'usar-) i de la seva llengua i cultura, i també de l'art i de la història de l'exploració de l'Àrtic. Fins i tot vol saber de llengua, no pas per posar neguitosos els correctors (és el retrac, o la retrac?) sinó per intentar acostar al lector a la variada terminologia utilitzada pels locals per descriure els diferents estats de la neu i el gel. Al començament ens explica com s'ho fa: enduent-se un llibre per saber com és l'Àrtic, un altre per saber com funciona l'Àrtic, i un tercer per aprendre la història de l'Àrtic. El que no ens diu al començament del llibre és que complementa les lectures amb una destacable capacitat d'observació de la natura, d'observació dels companys de vaixell, i amb una gran habilitat per extreure dels companys històries del seu passat que ens ofereix per a què les gaudim.
El preàmbul del llibre diu: "Sóc feliç, sóc immensament feliç". I és que aquest és un llibre fet des de la il·lusió i les bones estones passades. Hi ha moments en què realment et sents al vaixell, al bar, amb una cervesa a la mà parlant amb la Christine o escoltant les batalletes d'en Wojtek. O a fora, al gel, amb el vent refredant-te les galtes. L'estil d'en Carles és poc pretensiós, recorda la història explicada oralment. I això que si calculéssim la diversitat de mots emprats en el llibre, aquest és possiblement dels més diversos de tots els publicats per l'editorial. Conceptes complexos no necessàriament necessiten redaccions enrevessades.
Dèiem que aquest era un llibre que les llibreries no sabien on posar. Si a narrativa, ciència, divulgació, natura, assaig, o viatges. Francament, jo el posaria a l'aparador. O millor encara, el regalaria als estudiants de batxillerat. Si algun llibre dels publicats als darrers anys pot fer volar la imaginació dels joves amb una certa inquietud cap a la ciència, està publicat per La Magrana, col·lecció Orígens, volum 111".
També us convidem a fer una ullada al llistat de llibres que hi ha a Recerca en Acció.
Bones Festes i Bona Lectura !