Robòtica i ètica: perills, beneficis i prudències

S’haurien de crear certes lleis per limitar l’autonomia dels robots. Aquesta és una de les conclusions a que han arribat els representants de 5 instituts catalans que han participat en el Programa ‘Joves, Ciència i Ètica’, que avui ha celebrat el seu congrés final.
Els estudiants, tots ells de 3er d’ESO, han arribat a interessants conclusions sobre els aspectes ètics de la robòtica. Per exemple, en relació a la robòtica militar, els joves creuen que  els robots haurien de fer tasques de reconeixement i vigilància però mai d’atac directe.  I tanmateix, haurien de tenir una autonomia per fer coses simples, però no quan hi hagi vides humanes implicades.  La idea bàsica que sostenen els joves és que la  societat hauria d’anar avançant cap a resoldre els conflictes d’una manera diferent de la guerra.
‘Joves Ciència i Ètica’ és un programa conjunt de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i l’Obra Social “la Caixa”, que enguany celebra la segona edició. Es tracta de promoure el debat i la reflexió dels joves, de tercer d’ESO, al voltant d’un tema científic d’actualitat, que enguany ha estat la Roboètica. Hi ha participat 5 Instituts: Príncep de Viana, Sant Andreu, Zafra i Icària, de Barcelona, i el Institut Can Puig de Sant Pere de Ribes, amb un total 320 joves implicats. El debat ha estat articulat al voltant de 4 àrees: robòtica militar, mon laboral, relacions afectives i els límits de la IA. El debat s’ha celebrat gràcies a la participació de quatre especialistes del Institut de Robòtica i Informàtica Industrial ( CSIC-UPC): en Gerard Canal, en Sergi Foix, l’Anaïs Garrell,  i en Joan Vallbé.  Avui, dia 29 de novembre, s’ha celebrat el al Cosmocaixa de Barcelona l’encontre final en el qual els alumnes apunten quins són les principals conclusions dels seus debats.  Els debats van ser moderats per Silvia Lope, Laura Farró, Roser Martínez i Roser Bosch, membres del CESIRE, així com pels experts del Institut de Robòtica.
Pel que fa al món laboral, els alumnes han determinat d’una banda quines són les  tasques que no han haurien de fer els robots: aquelles relacionades amb l’empatia humana, el talent o l’actitud.  D’altra banda s’han identificat un seguit de riscos derivats de l’entrada dels robots en el món laboral,  com ara un possible augment de la passivitat i consumisme de la població, l’exclusió de la població menys formada o la necessitat de més formació. Al costat d’això hi ha uns evidents beneficis, com ara el fet que els robots farien feines feixugues i perilloses. Això hauria de permetre l’augment del temps lliure de la població per fer el que li agrada, i l’augment de la motivació per formar-se i estudiar.

Exemple del prototip d’un robot que simula el comportament d’un gos domèstic
També s’ha analitzat les relacions afectives amb els robots. Aquí, i en relació a la cura de les persones, els joves creuen que cal establir una diferència entre la mena de tasques que poden dur a terme els robots ( monitorització de constants vitals, higiene, companyia i entreteniment…) i les que no haurien de desenvolupar ( decidir sobre la vida i mort, participar en l’educació moral, substituir els pares…). D’altra banda, les relacions robot-humà han de ser beneficioses, de manera que els humans han d’estar protegits físicament i emocionalment.
Finalment, pel que fa als límits de la Intel·ligència Artificial,  els alumnes catalans creuen que no cal que un robot tingui sentiments, ja que per a això ja som nosaltres.  També defensen que cal limitar l’autonomia dels robots.
Per una visió més amplia de tot el que s’ha parlat, podeu consultar aquí el Document provisional de conclusions
La sessió que va tenir lloc al Cosmocaixa va comptar amb una interessant xerrada de la doctora Carme Torras, professora d’investigació al Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, i autora de diversos llibres de divulgació i de ciència ficció.