El gener del 2007, varem tenir la gran oportunitat de visitar i investigar la zona on, fa pocs anys, hi havien dos grans plataformes de gel, conegudes com a plataformes de gel Larsen A i B.
Aquesta zona ha perdut en 20 anys uns 11.000 km2 de plataforma de gel! Si ho voleu comparar, penseu que Catalunya té una superfície de 31.930 km
2. El col·lapse d'aquestes plataformes ha generat canvis dràstics en la superfície del mar que comencen a reflexar-se en el sòl marí. Conèixer aquests canvis i associar-los a la resposta de l'ecosistema és l'objectiu principal del
projecte CLIMANT. Aquest projecte s'emmarca dins de la iniciativa de
l'Any Polar Internacional, una acció internacional que pretén promocionar la investigació polar i apropar els seus resultats a la societat.
Una de les característiques interessants del
col·lapse de les plataformes Larsen és que va ser provocat per l'escalfament de l'atmosfera que és una conseqüència de l'activitat humana, per la qual cosa, l'estudi dels canvis en aquest ecosistema polar ens ajudarà a entendre com el sistema polar respon a la influència industrial i cap a on podria derivar, si la tendència climàtica continua en la mateixa direcció.
Per tal d'aconseguir tot això, CLIMANT es va idear com a una estratègia multidisciplinària que ens permetés abordar els canvis de l'ecosistema des de diferents punts de vista. Això també va servir per a dotar-lo d'un caràcter internacional ja que s'han realitzat anàlisis a laboratoris de 3 països diferents: França, Estats Units i Espanya, on s'apliquen tècniques analítiques d’avantguarda. I està previst fer-ne més en un futur proper.
Elisabet Sañé ha publicat els primers resultats del projecte en dues reunions científiques internacionals, on va explicar com les característiques químiques del sediment estan canviant a partir del col·lapse de les plataformes de gel.
Quan ja s'ha desintegrat la plataforma de gel, la superfície del mar resta descoberta, la qual cosa permet que la comunitat fitoplanctònica, que és la primera baula de la xarxa tròfica marina, floreixi. A partir d'aquesta explosió de vida, tot el sistema viu, tant a la columna d'aigua com al fons del mar, entra en una dinàmica més ràpida que, pas a pas, desenvoluparà comunitats marines més riques en biomassa i en diversitat.
Elisabet ha estudiat la clorofil·la, el pigment que permet al fitoplàncton realitzar la fotosíntesi i, mitjançant aquest procés, transformar el diòxid de carboni en matèria orgànica. Ella ha descobert, en cooperació amb el Laboratoire Aragó de Banyuls sur Mer , a França, que la quantitat de clorofil·la trobada a la superfície del sediment presenta quantitats comparables amb el sediment de zones que fa milers d'anys varen estar descobertes de gel i que tenien una producció biològica relativament alta. A més, ha observat que aquest pigment només es troba en el primer centímetre del testimoni de sediment, a diferència d'altres regions antàrtiques, on la clorofil·la es troba fins els 12 cm de profunditat.
Aquests resultats comproven que el fons del mar, a les zones de Larsen, comença a rebre bones quantitats de matèria orgànica que permetran el desenvolupament de comunitats bentòniques on, avui, amb prou feines s'hi troba algun organisme. També ha trobat que la concentració d'aminoàcids té una distribució similar, la qual cosa reforça les conclusions anteriors.
Properament. L'Elisabet anirà al
Marine, Earth and Atmospheric Sciences Department de la
North Carolina State University on datarà la columna sedimentària i estudiarà el ritme de sedimentació a la zona.
Serà més ràpid després del col·lapse?
Tot l'equip estem expectants per a conèixer nous resultats!
Fins aleshores!
Seguirem enviant-vos novetats de la nostra recerca!