Vídeo de la xerrada “Entendre el canvi climàtic”

Professor d’ecologia de la Universitat de Barcelona i investigador del CREAF, Carles Gracia ens dóna les claus per entendre què està passant a nivell global amb el canvi climàtic. En aquesta xerrada ens explica quins són els increments actuals en la concentració de CO2,  i com influeix en la biosfera,  així com els escenaris de futur que es plantegen actualment.
La xerrada va tenir lloc el dia 28 de setembre de 2015 en el marc del programa “Joves, Ètica i Ciència”, organitzat conjuntament per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i l’Obra Social ‘la Caixa’, amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament.
 

 
Carles Gracia comença explicant quins són els grans compartiments on es troba el CO2, que són bàsicament quatre: els oceans (que acumula 34.000 gigatones, o milers de milions de tones), la matèria orgànica del sol (1.200 gt), l’atmosfera (740 gt) i els boscos (550 gt).
Seguidament, i després de veure alguns fluxes entre aquests compartiments, Carles Gracia explica com  el canvi climàtic està relacionat amb la base de la biologia per que, per exemple,  modifica la disponibilitat de l’aigua, la qual cosa afecta la fotosíntesi, així com l’augment de la temperatura afecta directament la respiració de manteniment de les plantes.
La mesura de la concentració del CO2 a Mauna Loa (un volcà de Hawaii que alberga un Observatori que pren mesures de CO2 des dels anys 50)  és un altre tema que mereix l’atenció del ponent:  el 1958, les mesures indicaven que hi havia 315 ppm (parts per milió) mentre que actualment hem superat els 400 ppm. Les dades de Maula Loa mostren clarament que hi ha una oscil·lació anual de 8ppm entre l’estiu i l’hivern, la qual cosa, en paraules de Gracia, “ ens dona una idea del potencial de la natura per absorbir aquest CO2:  tots els  ecosistemes que fan la fotosíntesi al Hemisferi Nord,  treballant alhora, el que fan es reduir 8ppm de concentració de CO2 de l’atmosfera”.
Davant d’aquesta dada dels 8 ppm, Gracia sentencia que “nosaltres som molt més eficients que els boscos”, i explica que el  maig de 2016 la concentració de  CO2 ha arribat als 407,42 ppm .    Abans de la revolució industrial  eren 270 ppm.   L’any passat, el 2015,  era de 403,96 ppm.  “ Ultrapasem tot el potencial dels sistemes naturals del planeta d’absorvir CO2”, en paraules de Gracia.
Una gràfica coneguda, comentada per aquest autor, és el cilindre de gel de Vostok: es tracta d’una columna de gel que va permetre mesurar les bombolles de gas atrapades, i així es va veure la concentració de Co2 i la temperatura dels últims 400.000 anys. La seva representació gràfica indica una alta correlació entre les dos variable, i també que hi ha hagut oscil·lacions climàtiques sempre, però es veu clarament que la concentració de CO2 actual està molt per sobre que la que hi ha hagut al passat en cicles de 400.000 anys.  Doncs bé, en tant sols 50 anys l’activitat humana ha ultrapassat amb escreix la concentració  de CO2 dels 400.000 anys precedents.
Carles Gracia deixa clar també que les causes d’aquest increment de CO2 són, clarament, l’activitat humana: “nosaltres estem darrera del increment de temperatura que està experimentant el planeta”.
La taxa d’increment de temperatura per dècada mostra, d’altra banda, que aquesta variable  s’incrementa cada cop més. “No només no estem frenant,  sinó que estem accelerant els problemes,  en part per que cremem combustibles fòssils, i en part per que un cop engeguem certs mecanismes naturals, aquests  no tenen volta enrere” explica l’investigador.   Les dades del Ebre mostren que Catalunya és entre 15 i un 20% més seca ara que l’any 1900, i això succeeix per que ha augmentat la temperatura, i si aquesta s’incrementa també ho ha l’evaporació.
Pel que fa als Escenaris d’emissió que elabora el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), Carles Gracia exposa el sistema de  4 possibilitats que preveu el efecte radiatiu que s’espera sobre el planeta: “segons com sigui la nostra activitat, a finals del present segle podriem tenir, si anem molt bé, uns 2,6 wats per metre quadrat de radiació solar que penetra l’atmosfera i  no surt radiada,  i contribueix per tant a augmentar la temperatura”.  Això és el que succeiria en el cas de les previsions més favorables.  Ara per ara, tal com anem,  a finals d’aquest segle cada metre quadrat de la superfície del planeta acumularà entre 6 i 8,5 wats per metre quadrat.  I això implica que el CO2 s’enfilarà  fregant els 1.000 ppm, o una mica menys segons l’escenari que es compleixi a la realitat.
En el decurs de la xerrada també s’ha analitzat  el que succeeix a la zona de convergència intertropical, on l’aire puja al equador i  baixa vers els 30 graus sud i nord. Cada cop aquesta massa d’aire escalfada ens cau més a sobre, és el que s’anomena l’africanització del clima de la Península Ibérica.  Ja actualment algunes característiques del clima del sud de la Península són les que fa 25 anys hi havia al Nord d’Àfrica. Això es va desplaçant progressivament.
Pel que fa a les emissions, les dades mostren clarament que els EUA, la UE, Xina i la India emeten el 59% dels gasos d’efecte hivernacle a nivell mundial. Però mentre les emissions europees i americanes han baixat lleugerament els darrers anys, les de la Xina han augmentat exponencialment i ja són el primer emissor del món.
A Catalunya,  el consum d’energia es situa en 3 tones equivalents de petroli per persona i any. És a dir, cada català consumeix cada any 17 barrils de petroli.  De fet, s’emeten 0,24 quilos de CO2 per cada dolar de riquesa que genera el país, un indicador que amb el temps ha anat millorant, cosa que demostra que hem incrementat l’eficiència amb la qual millorem l’energia.
En relació als boscos, Carles Gracia descarta la possibilitat que puguin compensar de forma global les emissions. Si cada hectàrea de bosc fixa unes 5,5 tones de Co2, amb la població de Catalunya caldrien unes 14 milions d’ hectàrees per compensar les emissions, quan tot Catalunya, que és un territori molt forestat disposa d’1,1 milions d’hectàrees.
Podem compensar molt poc, les emissions: els boscos catalans fixen tot just el 12% de les nostres emissions.
En un futur, la durada del període vegetatiu, amb l’increment de temperatura, augmentarà uns dos mesos a la Mediterrània.  Tindrem molts més dies els arbres amb fulles, i això implica que transpiraran més… Carles Gracia planteja la pregunta clau: “tenim prou aigua? O sens moriran per manca d’aigua?”  El model de canvi climàtic prediu que passarà als països nòrdics, on  el període vegetatiu s’allargarà de 124 dies fins a 160 el 2080, des que surt la fulla de la pícea fins que cau, “però als països del sud allarguem de 200 a 260 dies d’activitat: dos mesos més de transpirar aigua que no tenim”, afirma Gracia.
Com a conclusió, Carles Gracia afirma que el problema mes greu es la mida de la població, ja que els demògrafs indiquen unes previsions de població de 10.000 milions  el 2050. Segons Carles Gracia, “això es insostenible.  Avui hem ultrapassat un 40% la capacitat de carrega del planeta”.  Cal tenir present que “es molt difícil combatre el canvi climàtic. Des del Protocol de Kyoto, als anys 90, estem parlant i no hem aconseguit res mes que augmentar les emissions”.