Imatge: Àliga perdiguera o cuabarrada en vol (imatge d’Àlex Ollé)
La població europea d’àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata) s’avalua en unes 900 a 1.100 parelles, de les quals unes 70 viuen encara a Catalunya. És una xifra que ha anat minvant, ja que a mitjan del segle XX la població catalana d’aquesta àliga estava al voltant de les 90 parelles.
A què és deguda aquesta davallada? L’Equip de Biologia de la Conservació (EBC) de la Universitat de Barcelona porta anys estudiant l’ecologia d’aquest ocell. I ha vist com aquest animal suporta una elevada mortalitat a causa sobretot a l’electrocució amb línies elèctriques: entre els anys 1990 i 2013 aquesta va ser la causa del 57% de les morts conegudes d’aquesta au (76 sobre 134 àligues mortes). La mortalitat d’individus adults és un factor clau ja que afecta negativament l’ocupació dels territoris i disminueix l’èxit de la reproducció. Tot plegat provoca que la població catalana d’àguila perdiguera, actualment, no sigui sostenible, és a dir que si perviu és per la incorporació d’individus provinents d’altres poblacions, bàsicament del sud de la península.
Amb l’objectiu d’aportar solucions a aquest problema, l’EBC ha desenvolupat una metodologia que analitza quines són les torres elèctriques més perilloses d’una zona determinada amb l’objectiu que l’aplicació de mesures correctores pugui concentrar-se en les pilones elèctriques de major risc d’electrocució per les aus.
La imatge mostra un exemplar jovenil d’àliga perdiguera o cuabarrada. Quan són joves, aquests ocells poden allunyar-se considerablement del lloc on han nascut i colonitzar zones situades a molts centenars de quilòmetres (fotografía d’Àlex Ollé)
Aquesta metodologia s’ha aplicat en fase experimental a tres territoris d’àligues de la província de Barcelona, una àrea on hi ha més de 3.800 torres elèctriques i on entre 1999 i 2006 s’hi han trobat electrocutats 141 ocells. En aquesta zona es van identificar 977 torres de correcció prioritària, i es van corregir efectivament un total de 402 pilones entre els anys 2001 a 2007. Doncs bé, a partir de les correccions efectuades (any 2008) val a dir que no s’ha detectat cap ocell electrocutat, i a més en els tres territoris d’àligues la supervivència d’aquestes ha estat propera al 100%. Per tant, les correccions han estat efectives allà on s’han pogut efectuar, tal com s’exposa en aquesta monografia que resumeix 30 anys de recerca.
S’ha pogut actuar, doncs, en tres territoris, amb bons resultats. Però a Catalunya hi ha una setantena de parelles d’àligues. Molts dels territoris que ocupen mereixerien actuacions similars, que ara per ara no estan previstes, ni dotades de pressupost. Mentrestant els animals continuen morint cada any electrocutats (juntament amb molts altres ocells, es calcula que a Catalunya moren més de 3.000 ocells per aquesta causa cada any, la majoria espècies protegides), en el que constitueix un problema ambiental de primera magnitud però que ara mateix sembla haver quedat al marge en l’agenda dels temes prioritaris que cal abordar.
David Segarra