Arts i Humanitats | Diari de recerca | Tecnologia i enginyeria | Turisme científic

 
Hi ha molts motius per visitar Sant Feliu de Guíxols. Les seves platges i cales, el camí de ronda o la seva magnífica oferta cultural mereix una visita qualsevol època de l’any.
Una joia poc coneguda és el Museu d’Història de la Joguina, la col·lecció de Tomàs Pla. Potser us preguntareu què tenen a veure les joguines i la ciència. Ara ho veureu.
Tomàs Pla va començar a col·leccionar joguines fa més de vint anys. La majoria són de fabricació espanyola, fabricades entre finals del segle XIX i finals del segle XX. S’hi exposen més de dues mil joguines, tot i que la col·lecció supera les quatre mil. El museu està organitzat en sales, que es visiten seguint aproximadament la cronologia de les joguines. Així trobem una sala dedicada a la fusta, una altra a la llauna, una al plàstic… Altres sales tenen una temàtica concreta, com el teatre, els trens o la sala dedicada al terror, apta només per als científics valents.
Joguines de fusta, joguines de llauna
És interessant veure com els descobriments científics i tecnològics han contribuït al desenvolupament de les joguines. Per exemple, la fusta va deixar pas a la llauna, un material típic de la revolució industrial. Es tracta d’un aliatge d’acer i estany, i va permetre fabricar joguines de forma industrial. Una dada curiosa: la primera fàbrica espanyola de joguines va començar fent eines, setrills i altres objectes de llauna. Parlem de la fi del segle XIX, i l’empresa era del senyor Payá, a Ibi (Alacant). Oi que us sona?

Quan ens parlen de Revolució Industrial de seguida ens ve al cap la màquina de vapor. Si no n’hem vist mai cap, podem recordar els trens que anaven amb carbó, abans dels actuals trens elèctrics. Al “Tinglado” del port de Sant Feliu es pot veure la màquina de vapor del tren petit, que feia el trajecte Sant Feliu – Girona. A més, us podeu encantar davant d’aquesta meravellosa màquina de vapor de principi del segle XX.
L’empresa Payá fabricava també miniatures d’objectes quotidians, el que s’anomenaven cuinetes o fireta. El material habitual d’aquestes joguines era el zinc (o un acer zincat). Tenia l’avantatge sobre la llauna que no es rovellava i que quan era nova brillava com la plata. Aquest no era l’únic inconvenient de la llauna. Calia afegir-hi el fet que molt sovint tallava i la mainada prenia mal.

La fireta, una joguina que no ha passat de moda. Un repàs a aquesta vitrina ens permet veure com podria haver estat la cuina de les àvies. De fet, si només mireu la fotografia, costa de creure que el que veieu ocupa poc més d’un pam. Tot un luxe de detalls. Als més observadors no se’ls haurà escapat els dos envasos de detergent. El vim, per als plats. I el persil, per a la roba. Sabeu per què es diu persil? Perquè hi havia PERborat i SILicats, dos productes que amb poques variacions encara es fan servir en els detergents actuals. 
A mitjan del segle XX un nou material va revolucionar el món, també el de les joguines. L’any 1952, l’empresa Payá va presentar la primera joguina feta amb plàstic. Aquest nom genèric engloba materials molt diversos i amb propietats molt diferents. Tots ells es poden modelar amb calor o amb pressió, són lleugers i econòmics, i la seva base química és el carboni. Els plàstics són polímers: molècules molt llargues. S’obtenen d’ajuntar molècules més curtes anomenades monòmers. És com unir anelles o baules per formar una cadena. N’hi ha de molts tipus, com el clorur de polivinil (PVC), el poliestirè (PS) o els polietilens (PET, PEAD…), i tots es fan servir en el món de la joguina, sigui per embalar, protegir o en la seva fabricació.

Aquesta és la primera joguina feta amb plàstic a Espanya. Es tracta del “arre caballito”, que encara conservava algunes peces fetes amb llauna. S’exposa a la sala dedicada al plàstic, on hi ha un preciós armari de fusta massissa de l’any 1875.
Si us agraden els trens, no us perdeu la maqueta del primer pis, construïda tal i com es feia els anys 40, gairebé plana. S’hi veu com es carrega el carbó a la caldera i com la força del vapor fa anar les bieles del tren. Encanteu-vos també en les màquines i vagons de tren, un reflex de l’evolució científica i tecnològica: de les primeres màquines de vapor, com ara la locomotora Bing del 1890 (aprox.) que funciona amb vapor i porta incorporat el cremador a la màquina, als moderns trens elèctrics. Potser ben aviat hi haurà un tren de joguina que corri sobre ceràmiques superconductores.
En totes les  joguines hi podem trobar un fonament científic: hi ha molts jocs matemàtics o geomètrics, d’altres que es basen en principis físics, com bona part dels jocs d’habilitat. En d’altres  com els jocs d’anatomia, el fonament és més biològic. Deixo per als científics més inquiets que intentin descobrir la ciència de cada joguina, però em permetreu que us recomani que us detureu un moment davant d’un dels primers jocs d’experiments de química.

En la caixa del joc de química de la marca quimex diu que es tracta d’un “equipo pedagógico de ensayo y experimentación”. Dit així, sembla una garantia per als pares, però no sembla que engresqués gaire els més petits. Les joguines actuals del sector tenen una presentació més atractiva, tot i que per motius de seguretat s’han eliminat molts dels reactius que contenien originàriament. Es poden fer menys experiments, però sempre hi ha l’opció de provar els experiments proposats en aquest mateix web, com ara ciència a la cuina i ciència a la fresca.
Aquests jocs van despertar moltes vocacions científiques. També algun petit accident, és clar. Per això sempre cal seguir les indicacions, també en els experiments que es troben a la xarxa.
Hem parlat de la col·lecció, però no s’ha d’oblidar el bonic edifici del segle XIX que l’allotja. Un motiu més per visitar el museu. Fixeu-vos en els mosaics de formes geomètriques. Potser es tracta de quasicristalls?

 Detall d’un dels dibuixos del mosaic de gres, de la fi del segle XIX. Si doneu un volt pel museu, mireu també el terra. Hi trobareu la paradoxa òptica dels cubs, amb tres rombes. La feien servir els nostres avis, i fins i tot els romans.
Si us detureu a la biblioteca, hi podreu veure que els vidres de les portes corredisses tenen uns dibuixos. Els gravats s’han fet amb àcid, però no un qualsevol. Es tracta de l’àcid fluorhídric, un dels més corrosius que es coneixen. Tant, que fins i tot ataca el vidre.
Ja ho veieu; la ciència és arreu. En aquesta visita al museu ho podeu comprovar. A l’edifici i als milers de joguines exposades. No us deixeu perdre aquesta visita. I després, arribeu-vos a la platja o a Sant Elm a gaudir de la Costa Brava.
Josep Duran