Investigador/ora

Montserrat Bosch

30 gener 2014 | Investigador/ora

Qui ets i què fas? Soc Arquitecta Tècnica, Llicenciada en Humanitats i Màster en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme, per tant soc una mica de lletres i una mica de ciències. I bàsicament dono classes de construcció a l’Escola Politècnica Superior de l’Edificació de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya, i faig recerca en eficiència energètica en edificació existent (edificis públics i bàsicament edificis escolars) i en materials i tecnologies edificatòries de baix impacte ambiental
 Recomana’ns un llibre i un web de divulgació científica… “Colapso” de Jared Diamond, que ens fa reflexionar sobre les societats que col·lapsen per qüestions ambientals; i la web http://www.gapminder.org/ que ofereix una visió dels reptes de la humanitat de manera didàctica i, a més, ajuda a aprendre anglès perquè la majoria de vídeos disponibles es poden subtitular fins i tot en català!!!
Recomana’ns un museu o un centre divulgatiu..  Si us ho podeu permetre, el Musée du quai Branly, a París, que a més d’oferir un itinerari geogràfic per tot el mon amb l’ajut de 5450 artefactes exposats, està ubicat en un edifici de l’arquitecte Jean Nouvel que disposa d’una façana vegetal. Si no podeu anar tan lluny, el Museu Etnogràfic de Barcelona (a la muntanya de Montjuïc), un germà petit, petit, del museu de París, però que no em canso de visitar.
Vaig decidir fer-me científic perquè… m’agradaven els números i volia entendre el perquè de les coses
Entre els meus llibres no hi pot faltar...  Un bon llibre de viatges
A la meva discografia no hi falta… M’agrada escoltar músiques d’arreu del mon, des dels melangiosos fados portuguesos a la música zíngara dels Balcans, i de tant en tant els Beatles.
El que m’agrada de fer recerca és…  treballar en equip, amb gent de diferents disciplines que veuen i analitzen els problemes des de diversos punts de vista
El meu lloc preferit per perdre’m és…  les Valls d’Àneu, al Pirineu, perquè és el que em puc permetre més sovint, però em podria perdre en qualsevol illa o platja durant uns dies, o a Manhattan durant uns mesos.
M’apassiona…   viatjar: amb amics, per feina, amb els fills, sola, lluny, amb cotxe o amb avió, de qualsevol manera.
El viatge que em va encantar va ser…  Un taller que vam fer al Marroc amb 20 estudiants durant 15 dies i que ens va permetre sentir-nos quasi marroquins i descobrir una arquitectura en terra absolutament intel·ligent, per l’economia de recursos, per la bellesa, i per l’eficiència a l’hora de proporcionar confort tèrmic en condicions difícils com és el desert.
Una ciutat especial…  tantes……. per a cada moment una, però si hagués de triar una a la qual probablement no tornaré… Jerusalem. Allà es troba resumida la humanitat, i fa por.
M’agradaria conèixer personalment a… sóc molt poc mitòmana, però m’hagués agradat conèixer a Mandela.
Una petita meravella que sovint tenim molt a prop i podem ignorar és… la frenètica activitat de les formigues dins i fora del formiguer,  o l’habilitat constructiva dels ocells quan fan els seus nius: pura arquitectura low tech.
Un somni a la meva vida… tenir temps per cuinar i viure a una casa amb jardí i amb una taula sota una parra per poder convidar als amics a dinar
Una pel·lícula que m’encanta… “El cielo protector”, que em recorda a Tamnougalt (Marroc); “Memòries d’Africa” (un clàssic) i “La gran belleza”.
    
 

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *