Em dedico a la divulgació, la recerca bibliogràfica, l’edició científica, la traducció i la correcció de textos, entre d’altres.
Qui ets i què fas?
Sóc Mercè Piqueras i Carrasco, biòloga de formació, i em dedico a la divulgació, la recerca bibliogràfica, l’edició científica, la traducció i la correcció de textos, entre d’altres.
Recomana’ns un llibre, i un web de divulgació científica.
Primavera silenciosa, de Rachel Carson, una obra que no ha parat de publicar-se des que, el 1962, se’n va fer la primera edició als Estats Units. Malgrat que hagi estat editada en moltes llengües, la seva publicació en català encara és una assignatura pendent. I, fins fa pocs mesos, les tres edicions que s’havien publicat en castellà eren una traducció pèssima (per sort ara hi ha una nova traducció de Joandomènec Ros).
Recomana’ns un museu o un centre divulgatiu.
Molt lluny: el Field Museum de Chicago. No tan lluny: el Museu d’Història Natural de Londres. I ben aprop: el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, però fins al febrer del 2011 romandrà tancat mentre se’n prepara la nova exposició permanent.
A la meva discografia no hi falta…
Música antiga i música barroca, música celta, algunes cançons de Jacques Brel, Raimon, Llach, Serrat, Maria del Mar Bonet, Simon & Gairfunkel, Leonard Cohen, Polo Montáñez…
Entre els meus llibres no hi pot faltar…
Diccionaris, tot i que ara els consulto per Internet. Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, de Pius Font i Quer (una joia de la botànica, la medicina natural i la història de la farmacologia) i A room of one’s own, de Virginia Wolf, un breu assaig que em va obrir els ulls sobre el lloc de la dona en la societat.
El meu lloc preferit per perdre’m és…
Molts: la Boqueria i la Rambla, a Barcelona; el museu Sorolla, a Madrid, el Museu Rodin, a París; Regent’s park, a Londres; el conjunt de les “set esglésies”, a Bolonya; carrerons, ponts i canals, a Venècia; el poble de Bevagna, a l’Úmbria; la platja de Stintino, a Sardenya… De fet, no m’importaria gens predre’m per Itàlia.
Per esbargir-me no hi ha res com…
Escriure; per això vaig decidir-me a fer el bloc La lectora corrent.
El viatge que em va encantar va ser…
Quan vaig anar a Minnesota el 1996, per passar dues setmanes en un Women’s Writing Retreat, en el bosc i a la riba del llac Superior, gràcies a una beca d’una fundació americana. A més de l’estada, inoblidable, vaig tenir l’oportunitat de de viatjar en tren per l’Amèrica profunda i de visitar Chicago, una ciutat en la qual no se sol pensar com a destí turístic, però que té moltes coses per poder-ne dir, com a la guia Michelin, “deserve le voyage”.
Un somni a la meva vida seria…
Entendre i parlar moltes llengües. Però com que això és impossible, prefereixo triar-ne un altre de més factible: tornar a veure un eclipsi total de Sol.
Miracolo a Milano… era una pel·lícula…. que semblava un conte de fades amb un rerafons social. És d’aquells films que mai no envelliran; la pel·lícula de la meva vida. Us la recomano!/imprescindible!
Una ciutat especial…
Pamplona. Ni massa petita ni massa gran, neta i amb una gran qualitat de vida. I s’hi menja, de bé! A més, tinc un motiu per anar-hi: hi viu una filla meva.
0 Comentaris