Qui ets i què fas? Sóc investigadora i professora a la Universitat de Hèlsinki, a Finlàndia. Em vaig formar a la Universitat de Barcelona i vaig començar una carrera d’ ecologia teòrica, interessada en models matemàtics. Però arrel de viatjar i treballar al camp en regions tropicals, la conservació em va començar a apassionar. Ara dirigeixo el grup de recerca en Canvi Global i Conservació, un equip multi-disciplinar que adreça tant qüestions teòriques a nivell global (per exemple, els impactes del canvi climàtic en la biodiversitat) com qüestions més locals d’ecologia i conservació, tot buscant solucions concretes, sobretot en països tropicals com Kenya i Madagascar.
Recomana’ns un llibre i un web de divulgació científica… Llibres, uf, moltíssims! Un llibre que em va marcar molt en el començament de la meva carrera científica va ser “Caos: la creació d’una ciència’” de James Gleick, un llibre que explicava conceptes matemàtics complexes de forma popular i introduïa els principis de la llavors emergent teoria del caos, amb conceptes com l’efecte papallona. Per llibres més d’història natural i evolució, els d’un gran mestre de la popularització científica, Stephen Jay Gould. Com a web de divulgació científica, us recomano el blog del nostre grup a Hèlsinki (http://blogs.helsinki.fi/consplans/), on periòdicament pengem notícies i reflexions sobre la conservació de la biodiversitat.
Recomana’ns un museu o un centre divulgatiu… Potser els museus de ciència, tant el de Barcelona (Cosmocaixa, que fa temps que no visito) com el de Hèlsinki (anomenat Heureka).
Vaig decidir fer-me científica perquè… m’agrada molt fer preguntes, però encara més trobar-ne jo mateixa les respostes. No va ser una decisió puntual i a consciència, sinó progressiva, mentre anava estudiant, i seguia amb interès uns temes fins arribar a punts on encara no se’n sabia prou…
El que m’agrada de fer recerca és… Descobrir. Per petita que sigui la pregunta, o per senzilla que sigui la resposta, descobrir alguna cosa nova, sobretot si ningú més no ho ha descobert abans. És emocionant. Però potser gaudeixo encara més el procés i les emocions de començar projectes de recerca o expedicions noves: les preguntes, els plans, les expectatives…
El meu lloc preferit per perdre’m és… gairebé qualsevol lloc a la natura, però com mes aïllat millor, lluny de la civilització. En solitari en un bosc boreal, de nit en un bosc tropical inundat de sons, en un avenc a les fosques i en silenci absolut, sota les arrels dels arbres.
El viatge que em va encantar va ser… Perú, a principis dels anys noranta, quan encara la globalització no l’havia canviat tant. Un dels primers viatges, amb motxilla i el millor company de viatge possible: perduts al canó del Colca, grans desnivells des del peu del canó fins a cims de mes de 5500m, enfrontant-me a les primeres malalties exòtiques i remeis tradicionals, perduts en pobles inques aïllats del món, i passant uns dies a l’Amazonia amb una família local, menjant del que la selva ens donava i, fins i tot pescant piranyes!
Una petita meravella que sovint tenim molt a prop i podem ignorar és… la pluja. Que tan ens molesta quan cau, i tant trobem a faltar quan manca. He aprés a apreciar-la de forma diferent a cada lloc del món on he estat…
Una pel•lícula que m’encanta… “Baraka”, de llarg. Difícil de descriure. És un documental no narratiu. Filmat a 24 països i sis continents. A part de l’interès cinematogràfic i tècnic, és una pel•lícula que desperta emocions contradictòries, fa reflexionar, i a mi personalment, em va impressionar molt. Demana pantalla gran!
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris