S’Albufera de Mallorca és l’espai amb més biodiversitat de les Illes Balears, amb unes 3.000 espècies detectades. També és un indret d’una bellesa paisatgística impressionant.
El fet de que fos el primer Parc Natural declarat a les Illes Balears (1988) ha propiciat que s’Albufera de Mallorca hagi estat zona de mostreig de molts de treballs científics. S’han realitzat distintes aproximacions per al coneixement de la seva biota, i en un espai relativament petit, d’uns 17 km2, s’ha descrit la presència d’unes 3.000 espècies diferents.
Un espai de frontera
S’Albufera és un espai frontera entre aigües dolces i salades. L’aigua i la sal són factors ecològics que determinen la presència dels organismes. De fet, la zona es configura com a un aiguamoll ja que una barra arenosa, que conforma una platja i una sèrie de dunes, ens tanca el pas. L’arena de la platja és un substrat mòbil, molt permeable, pobre en nutrients per a les plantes, i que compta amb espècies molt ben adaptades a viure en aquestes condicions.
A la platja podem trobar en determinades èpoques de l’any restes de Posidonia oceanica, de vegades anomenada erròniament alga, doncs es tracta d’una planta fanerògama. És una espècie que forma praderies submarines, i les seves fulles s’acumulen sobre la platja quan moren. A sobre hi viuen organismes calcaris (briozous, foraminífers,…) que juntament amb altres esquelets d’organismes que viuen a aquest ecosistema produeixen les arenes blanques de les platges de Mallorca.
300 espècies d’aus i 120.000 ornitòlegs l’any
Però s’Albufera de Mallorca és el paradís de les aus i dels ornitòlegs de tot el món. Més de 300 espècies d’aus han estat observades en alguna ocasió. Uns 120.000 persones visiten a l’any aquest espai natural.
L’acció humana ha estat i és molt important a la zona. La dessecació, l’obertura de canals, els terraplens, les repoblacions, la contaminació de les aigües, les pastures, els conreus i el seu abandó, etc… són accions que històricament han afectat la vida dels organismes de la zona. Fins i tot avui en dia, l’entorn de s’Albufera està amenaçat. Espècies tan emblemàtiques com l’orquídia de prat (única població europea), el falcó marí o els abellarols (zona d’alimentació d’aquestes dues espècies) avui en dia estan patint per la construcció d’un camp de golf al seu llindar.
Guillem X. Pons
L’Albufera és el més semblant al paradís que conec en el món. És un lloc relativament petit però la concentració de vida,sobretot d’ocells, és espactacular. Crec que molt més que aiguamolls com els de L’Empordà i el Delta. La millor època és la primavera, on davant dels observatoris pots veure com s’aparellen els camallargs, com pesca l’aguila pescadora, la florida del canyissar, tot…En fi, milers de moments màgics i inoblidables.
Si jo tambe he estat a s’Albufera i em va encantar, ho recomano molt.