L’espècie humana (com tots els animals i plantes terrestres) necessita clorur sòdic (sal comuna) per viure. Malauradament, als continents la sal és molt difícil de trobar i al mar n’hi ha molta, però dissolta fins a una concentració poc útil per al seu consum.
Així doncs, la sal ha estat un bé d’una importància extraordinària al llarg de la història de la humanitat, que ha causat guerres i creat fortunes (vegeu el llibre de Mark Kurlansky La sal, Edicions 62). Als països càlids com els mediterranis, aviat es van desenvolupar processos per extreure la sal de l’aigua de mar. El procediment consisteix a omplir unes basses i deixar que la radiació solar evapori l’aigua formant salmorres progressivament més concentrades. Quan s’arriba a una salinitat unes deu vegades superior a la del mar, precipita el clorur sòdic, que es pot recollir amb pales o amb maquinària.
Basses de color vermell intens
Però el que ara ens interessa és el color dels cristal·litzadors, les basses on precipita la sal. Aquests cristal·litzadors són d’un color vermell granat intens. I aquest color es deu als microorganismes que hi viuen: una barreja de bacteris i arqueus capaços de suportar les condicions tan extremes de salinitat. Els microorganismes són, per definició, invisibles a l’ull, i cal fer ús dels microscopis per veure’ls. Però en els cristal·litzadors s’acumulen en quantitats tan grans, fins a 100 milions per mil·lilitre, que els seus pigments tenyeixen l’aigua del seu color. Aquests microorganismes, a més de l’interès extraordinari de la seva fisiologia extrema, són font de productes útils, com és ara polisacàrids, polímers plàstics i rodopsines, unes proteïnes que capturen l’energia de la radiació solar i que s’utilitzen fins i tot per emmagatzemar informació en carnets d’identitat.
Les salines actives
A Catalunya les úniques salines actives són les de la Trinitat, al delta de l’Ebre. Desgraciadament, els cristal·litzadors són difícils de veure des dels llocs on pot accedir el públic. Però a Santa Pola (Alacant) teniu les salines de Braç del Port i de Bonmatí, que són perfectament visibles des de la carretera i que tenen itineraris de natura marcats.
En aquest lloc podreu gaudir d’una avifauna espectacular (amb flamencs i xarxets marbrencs, per exemple), però també dels bonics colors dels microorganismes. I si voleu unes salines encara més espectaculars, podeu viatjar fins al desert d’Atacama, a Xile. Al bell mig del Salar d’Atacama hi ha dues explotacions d’aquest tipus en les quals la salinitat arriba a 20 vegades la del mar. En aquestes salines, en lloc de clorur de sodi s’obté clorur de liti, un element utilitzat tant per fabricar bateries com per controlar l’estat d’ànim dels malalts bipolars.
En qualsevol cas, els brillants colors de les salines, per una vegada, fan visible el món invisible dels microorganismes.
Les basses on precipita la sal són d’un color vermell granat intens degut als microorganismes que hi viuen: una barreja de bacteris i arqueus capaços de suportar les condicions tan extremes de salinitat. Els microorganismes són, per definició, invisibles a l’ull, i cal fer ús dels microscopis per veure’ls. Però en aquestes basses s’acumulen en quantitats tan grans, fins a 100 milions per mil·lilitre, que els seus pigments tenyeixen l’aigua del seu color
Descobreix aquests paisatges de color vermell granat intens a la proposta de turisme científic de Carles Pedrós-Alió.
Imatge de microscopi electrònic de transmissió dels microorganismes que viuen als cristal·litzadors, les basses on precipita la sal. Els bastonets són bacteris i els de forma de segell són arqueus. Tots dos tenen pigments vermells i poden fer servir l‘energia de la llum.
Si vols veure-ho en directe, no et perdis la proposta de turisme científic de Carles Pedrós-Alió!
0 Comentaris